LA POSSESIÓ DE L'INVISIBLE
Vine amb mi, Sempre camino sola. Més enllà d’on es parteixen les pupil·les amb horitzons. Trenco aquesta nit baules i cadenes de l’estat cíclic que pretenien imperible. La passa marcada i rítmica que m’allunya La dolça melangia d’enyorar el que no he tingut mai. Podríem dir que m’he permès la possessió de l’invisible.
