CON TE PARTIRÓ
Aquest matí m’he alçat amb aquesta cançó al cap... ja em passa sovint, oi he pensat no hi ha manera de deslliurar-me'n d’aquest romanticisme absurd, però es que durant molt del temps el meu mon ha estat un refugi per no combatre la vida, i aquell estancament ha estat potser el més dolorós de perdonar-me a mi mateixa. El cas es que tinc amics masculins, i no he tingut mai cap problema, però el que m’ha quedat ben clar es que no tots els homes estan preparats per una amistat sense expectatives ni romàntiques ni sexuals, i jo, que fins ara ho tenia tot ben clar he acabat confonent estupideses i deixant-me portar per L’Emili Bronte que hi ha en mi,. Més enllà d’entendre que ni l’amor es perfecte, ni les persones ho som, i que havia d'acabar així perquè no esta bé idealitzar la gent, ell no havia de ser com jo volia que fos, ara bé tota la penya que sabent com era hi va participar es aquesta superfarsa tenen delicte. Dit això que sigui feliç com un anis i jo vaig a traduir la c
