7 EREN 7 LES FILLES D'HEL.LENA, 7 EREN 7 I CAP NO ERA LLETJA PART 2

  PART 2.  

 

En tres dies, L’Anna ja havia rebut un sms de L’Álex que la citava a la porta del cole, emocionada li va respondre de seguida i a l’endemà mateix va dirigir-se a la porta del cole deu minuts abans, va somriure veient els nens i les nenes tot sortint de l’escola i recordant algunes amigues i amics amb els que havia perdut el contacte. L’Álex tambe va arribar ben puntual i van reprendre el cami de la cafeteria, L’Alex li digué:- nerviosa” - que si nerviosa?! Diguem que has conseguit alguna cosa si us plau! - L’Álex va riure i li va dir:- ho tenim tooooooooooot” jajaja.  

Després tot prenent un café amb gel,  L’Alex li atansa un sobre DIN-A4 on hi havia posat tota la informació relativa  al sr... (x) que ja tenia nom i es deia Pere. Va llegir àvida i va veure que tenia tota la seva vida resumida en cinc folis amb dades personals, va respirar a fons, i li digué a L’Alex,:- Molt bé!!!, ara ja se per on continuar. -qué faras?- pregunta l’Álex----ara ho veuràs!!---- 

Va prendre el seu mòbil i va trucar a la Susanna directament i li digué:- Hola soc l’Anna com vas?- com sempre... saps res?- l’Anna va esclatar en una rialla i digué:- ho se toooot!- escolta’m Susanna, si per exemple tinguessis 20.000 euros per marxar a un altre país i començar de nou ho faries?- I tant, però d’on els treure aquests 20.000 euros?- Bé, va dir L’Anna és el que valen unes fotos amb tu al llit no?--- que vols dir Anna?--- Susanna ves al banc i obre’t un compte secret, digués que estàs esperant un pagament per una feina d’interiorisme de 20.000 euros aprox quan tinguis el compte obert passa’m el numero de compte,  La resta deixa-m'ho a mi---. L’Álex  es  cobria la boca  tot aguantant-se el riure per a no ser sentit, L’Anna acabava la conversa tot dient:-fes-me cas obre’t el compte i passa’m el número quan més aviat millor i acabarem amb l’ansietat.  

A L’endemà mateix cap al migdia ja havia rebut el número de compte per sms de la Susanna, s’assegué al menjador i agafà el sobre que li havia passat l’Alex, estengué tots els papers sobre la taula i va prémer un per un els números del mòbil del sr. Pere, al tercer truc va sentir-li la veu per primer cop, aquella veu que semblava tan greu i profunda en las critiques dels seus manuscrits no li va semnblar tan forta un cop a l’oïda, i digué:- Sr, Pere! Quin Plaer escoltim! Sóc la “la marblava” potser no se’n recorda de mi, però m’ha ajudat molt creguim- ell restava en silenci, en estat de shock (suposem) i ella continuà :-d’això jo el trucava perque resulta que ytinc un album super fantàstic i eròtic de vostè amb 7 dones diferents en diversos hotel sap?:- aqui sí, la veu va sonar més forta i respongué:- i que vols?- doncs és molt senzill veurà que farem... ara mateix li passaré un numero de compte, es d’una una noia que crec que ha conegut recentment força bé, vostè, que es un gran empresari i disposa d’una estabilitat diríem que notable li ingressarà 20.000 € en un termini màxim de sis hores;- -si home!- va respondre ell- L'Anna calmada i serena li digué:- doncs si, perquè sinó la Rosa Maria rebrà a paper fantàsticament impreses totes les imatges i si em provoca signades per cada una i dedicades especialment per a ella, si aquesta diguem-ne advertència no li sembla prou, també les puc fer arribar a :- en Jaume, Daniel i Xavier que estaran superorgullosos del semental de pare que tenen. Sis hores-- va dir L’Anna, --ah! Envií el justificant de la transferència que el correu electrònic ja el te. Després   va penjar.  

Estava encara nerviosa tot i que havia controlat molt bé la veu, i va trucar la Susanna, al segon truc, la Susanna despenjà:- Anna? Sí, soc jo, escolta, en menys de 6 hores hauràs d’haver rebut 20.000 euros- 20.000 EUROS? I Cóm t’ho has fet?- això deixem-ho estar, no estic pas orgullosa, però mira justícia poètica, tal fas tal tindràs com deia la meva àvia. Arribava la nit i L’Anna no podia dormir mirant el correu electrònic finalment a les 4 hores rebé el justificant i li escrigué un sms a la Susanna per si estava amb el marit que deia:- ja ho tens!- li respongué al Sr. Pere un correu electrònic que deia:- Moltes gràcies, aquí acaba per sempre la nostra relació  esperaré un temps a eliminar-les, soc una dona de paraula, però si vostè les fa servir sortirà al premsa. Bona nit.  

Dos dies més tard la Susanna la trucà des de l’Aeroport del Prat: Anna?  si! Diguem! Es la última trucada amb aquest telèfon, m’he acomiadat dels pares i vaig a llençar el mòbil a la brossa me’n vaig, no et vull dir a ón, només trucava per dir-te que si els passa res als meus pares ell es diu Lluís Esteve Rovira, i... que ets un Ángel a la terra.  

 

FÍ