SAMSARA

*"La vida és un constant canvi. Només aquells que accepten el canvi poden trobar la pau."* – Buda

Hi ha instants en què la llum travessa l’ànima com si fos aire. No sabem d’on ve ni cap a on va, però ens recorda que no som només cos: som moviment, som camí, som canvi.

Així com les papallones no romanen mai al mateix lloc, també l’ànima es mou. No s’atura. Naixem, morim i tornem a néixer.

Els budistes anomenen aquest cicle **samsara**: el flux continu de naixement, vida, mort i renaixement. No és un cercle tancat, sinó un corrent que ens arrossega, sovint sense que en siguem conscients. Cada vida és una oportunitat. Cada experiència, una lliçó.

Diuen que l’ànima viatja impulsada pel karma —les accions que deixem enrere— com una papallona que porta a les ales tot el que ha viscut. Però aquest viatge no és un càstig, sinó una invitació a despertar. A deixar anar l’ego, el desig, l’aferrament. A veure més enllà del sofriment.

El patiment, segons Buda, no és enemic, sinó mestre. Ens mostra on ens resistim al fluir. On encara volem controlar, retenir, posseir. Alliberar-se del samsara no és fugir del món, sinó aprendre a estimar sense lligams, a viure amb presència, a morir amb pau.

Quan l’ànima entén això, comença a tornar a casa. No una casa física, sinó un estat de pau profunda, de llum serena. El **nirvana**, la llibertat.

I potser, en aquest viatge, tots som com papallones en la llum: fràgils, efímeres, però plenes de sentit mentre travessem el vent.