CRÒNICA DES DEL COR 1 ERA PRESENTACIÓ DE L´1111

El 6 de setembre va ser un d'aquells dies que queden gravats a la memòria, no només perquè un poema prendrà vida en les paraules dites en veu alta, sinó perquè aquell vespre, a l’auditori Celina Guijo de l’Associació Veïnat de les Clotes, la màgia de la literatura es va fusionar amb l’amistat, la música i l’amor incondicional. En aquell lloc tan entranyable per a mi, on els murs semblen entendre’s amb la paraula escrita i la música compartida, va ser on vaig poder presentar el meu poemari *1111 El Presagi*.

Un espai familiar, un refugi on les arrels d’una trajectòria literària s’han anat solidificant al llarg dels anys. I, per això, aquest lloc no era només un espai físic, sinó un símbol de tot el camí recorregut fins a aquell moment. Els membres de la junta de l’Associació han estat al meu costat des del principi, com uns companys de viatge incansables, compartint somnis i esforços, somriures i incerteses.

Però, si alguna cosa va fer que aquest acte fos encara més especial, va ser la presència de dues figures que van deixar una empremta emocional en cada instant: la compositora i pianista *Mar Navarro*, amiga del cor, qui va aportar la seva música, aquella melodia que acompanya les paraules de manera gairebé celestial, i el *Dr. Stefano Maria Cingolani*, un home amb una energia que contagia i un carisma inconfusible. El seu toc personal va donar profunditat a una vetllada ja carregada d’emocions.

I què seria un moment tan significatiu sense aquells que sempre estan al teu costat, que creuen en tu més enllà de la teva trajectòria literària, que et donen suport quan els necessites, i que et regalen el seu amor sense condicions? Els meus amics, els meus incondicionals, van ser allà, com sempre, acompanyant-me. En cada mirada, en cada gest, en cada rialla, sentia el seu amor. I sé que és un amor sincer, un amor que em va ajudar a fer front a la tensió de l’instant i em va recordar, una vegada més, que el que faig no és solament per a mi, sinó també per a ells.

L’acte va transcórrer amb una energia tan positiva que era difícil no sentir-se transportat per ella. Les paraules del llibre flotaven a l'aire, però era la música i les connexions humanes les que les arrossegaven fins al cor de tots els presents.

Avançar en la vida literària pot ser un camí solitari, però moments com aquest em recorden que mai no estic sola. Els amics, la música, l’art i la passió per la paraula, són el que fa que aquesta aventura sigui més que una simple presentació. Va ser un acte de vida, d’esperança i d'amor que va transcendir la literatura per convertir-se en un record col·lectiu compartit.