UN ALTRA TÚ,

JOSEFA ESTEVE VENTURA (15-06-1942/24-02-2026)

La mare de l'home que vaig escollir per compartir-hi la vida. 
 

Demà, a la sala 4 del Tanatori de Vilafranca del Penedés, ens acomiadem temporalment d'ella, de les 10.00 a les 16.00. 

Un altra tú.  

Anit et veia un feble espelma tot debatent-te en el vent del respir, demanava que les ales dels àngels t'impulsessin a volar, et veig i entenc aquesta duríssima vida. Hom pot pensar que una vida dura és plena de misèria, de pobresa, però no sempre, a voltes la la malaltia , la dependència i la solitud fan dels dies un jorn de plom tan pesat com l'últim, et veig i entenc totes les teves batalles. Cada llàgrima amagada rere un mur de caràcter de Vulcà, voraç i temerari, ara, un altra tu, un espinguet dolç i rialler que no podia callar  malgrat un fil de veu de vidre s'erigís per la gola. una dona menuda amb un  mon imaginari que sovint em reptava a mantenir un posat atent i seriós per a no ser Mal interpretada, enyoraré aquells petons de llet i la mirada múrria e innocent que definia aquesta altra tú.  

Potser ja ho te això que de cop arribes a una edat i tornes a fer-te petita. Alça les ales que el cel se’t farà petit, i Gràcies per totes les lliçons apreses. Besa la llum, Ja no fan falta cames, estrena aquestes ales noves mentre imaginem el teu vol.