dimarts, 9 setembre de 2014

A REVEURE.



M’he pres l’ham de la son, (unes pastilletes blaves) amb la clara intenció de deixar de pensar i deixar de sentir aquestes onades imbatibles al pit, tot esclatant plenes d’escuma. Però malgrat l’efecte de les pastilletes que et deixen tot surant als núvols, com erma, aquesta nit els dits han pres la determinació de palesar la necessitat vital que els justifiquen. Sento una tristesa profunda, però també una emoció íntima i secreta de veure com la justícia existeix i de revalorar com algunes vegades, la vocació i l’escriptura es valoren en la justa mesura. Avui ens ha deixat Montserrat Abelló i no puc evitar pensar en el seu somriure i la seva il·lusió contagiosa per la poesia de les dones, una mirada gairebé infantil i poderosa que feia que al seu davant tot fos senzill, com els seus versos, i em quedo amb l’honor d’haver-la conegut, ni que sigui com un puntet de llum en el seu Univers, i amb la promesa de llegir cada un dels seus versos.
Reposa en Pau, Poeta meva, nostra i sempre.

diumenge, 31 agost de 2014

L'AMOR



L’amor
L’amor és la capacitat de subsistir sota la pressió de l’aigua concedint-te el bri d’oxigen necessari per gaudir d’una ingravidesa subaquàtica  per la que a voltes et sobrevenen fets tan extraordinaris com una pluja de llum.










El que volia de tu, era romandre nua al teu davant a escassos centímetres. Una conversa de pupil·les.
El silenci per lentament concentrar tot l’amor servil en les mans. Volia acaronar-te els cabells, i que perdurés l’instant. El que volia de tu, era saber-me temps.
Desprendre’m de l’objecte, per ser una càlida energia capaç d’apaivagar l’erupció del pou negre que et castiga les nits sense pietat. Quiets i nuus, cara a cara, re-descobrint-nos , sabedors de les batalles perdudes i les victòries. El respecte de la carícia quan és ofrena. Volia, creu-me que ho volia, acostar els meus llavis als teus amb el ritme de les coses lentes que no s’acaben i assaborir la molsa del teu somriure, conscients, sí, conscients que això és irrepetible perquè ve de segles enrere.