dilluns, 22 desembre de 2014

PIETAT




Amb l’aura que barboteja dins meu
clamo la llum d’antuvi.
Al silenci prego la calma de la pena encesa.
Als Déus, pietat.  


divendres, 19 desembre de 2014

SALTAR



“Decidir saltar no és saltar, tot canvi comporta una acció”
D’ençà que vas començar a caminar que has perdut la noció de tanta i tanta llunyania de les persones, dels llocs, que solien recordar-te a tu. Els espais que afloren amb els més bells records que hagi pogut construir la teva ment. El silenci amb el que combregues, aquell tan profund de somni de mitja nit, et coarta els intents de tornar a assolir un grau òptim de conversa. Ho saps, dins teu has caigut i la soledat cega i obscura no et deixa veure qui t’atansa la mà amb claredat, i descobreixes un bon dia que has deixat de ser tu, de vestir-te com ho feies, de riure com solies, de quedar amb la gent que t’ha palesat durant tants anys la importància de la teva presència en les seves vides. Ara és el moment que ha d’acompanyar la decisió, trobar la sortida no vol dir sortir. Si has arribat fins aquí, has de poder veure la llum. Recorre els teus espais, i els teus camins que ben segur estan plens de llorer tot aplaudint les teves batalles. Ningú t’ha de recordar el teu talent. Talent? si, el conjunt d’habilitats que et fan única, i la llum que fa que les teves paraules siguin indispensables per alguna gent abans d’anar a dormir, ja el saps el teu talent, només has de mirar al pou de l’ànima perquè és aquella lluentor encegadora que et destorba quan esgotada no vols ni obrir els ulls. Recorda’t en aquell instant  on tenies els flashos desorbitats d’una premsa extasiada. La teva millor versió, recupera aquella història que fa que tothom emmudeixi al teu voltant quan l’expliques.
Fes-te un favor, escull a qui vols creure, que acostuma a ser qui sempre et diu la veritat costi el que costi, veuràs qui t’atansa la ma quan la febre de l’orgull et posseeix. Aquella persona que et fa riure entre llàgrimes i que t’escolta i no deixa de tendir-te la ma, perquè recorda, tu també has estirat quan ella ha caigut al pou.
Accepta el rebuig, la perfecció és una carrega massa feixuga per una sola vida, t’ho mereixes, alliberar-te de pressions absurdes que t’obstaculitzen la visió i el camí, ser tu, vol dir elevar-te per sobre de situacions que no et mereixen una pèrdua de temps, tens mil horitzons per explorar i mil abismes d’or per albirar amb la calma que et suposa ser tu. Fes un balanç i segurament descobriràs que les coses positives pesen més que les negatives, a l’inrevés, ja ho saps, has de prendre una decisió i descobrir allò que equilibri la balança.
Sigues en definitiva, la fluïdesa de l’aigua, la llibertat de l’aire, la passió de l’aprenent, la pedra de la terra i el sediment, i el cel dels teus somnis.
Bon Nadal.