diumenge, 12 de novembre de 2017

l'home de les ombres

 Te el poder de tallar-me la llengua, beneïda timidesa que m’esborrona i em desconcentra, m’esmunyo  esquàlid entre les ombres per retenir en un instant aquestes espurnes que esclaten dins dels ulls. Una ingravidesa que  fa de la madamme una doncella desarmada.
Amb quin gest simplíssim  m’omple de felicitat, sí, tant òrfena de llum com he estat últimament, resulta que potser per una acció atàvica, convencional se’m ha fet far.
Hauré de romandre tot esperant un altra trobada, perquè del contrari  seria un horitzó.

dissabte, 4 de novembre de 2017

BOSC




Mentre el Prior es fueteja el zel
sabedor de l’impossibilitat de l’abstinència
La veu mormola:-ment calenta, ment calenta-.
L’organització més detergent :-mai deixen rastre de taques- centrifuga.
El bosc mira impassible com la resta crema
Ardits e inconscients de la poca predicibilitat del foc.
Les aus fugen i s’alcen com oracions.
S’esfondren arbres sencers en cendra
i es tapa els ulls amb un tel el mon.