7 EREN 7 LES FILLES D'HEL.LENA I CAP NO ERA LLETJA (PART 1)

 

L’Anna n’estava profundament orgullosa del poema, que acabava d’escriure, l’havia revisat tres cops i perfeccionat i per primer cop en molt de temps, se’n sentia bé. Així que va decidir enviar-lo a una web que després d’una acurada lectura decidien si el poema era apte o no, si era apte, en 24 hores aproximadament li feien saber i el publicarien amb el seu pseudònim. No era  pas el primer cop, però si en molt de temps que enviava nou material. L’envià un cop corregit, i a l’endemà a primera hora s'assegué davant de la pantalla amb un cafè fumejant a les mans per tal de gaudir del poema un cop publicat. Després de llegir-lo atentament comença a resseguir amb els ulls les lectures que acompanyaven els poemes, aleshores s’adonà, hi havia set poemes més que parlaven del mateix tema “L’ABSÈNCIA” no eren intitulats igual, però parlaven bàsicament del mateix, moguda per l’impuls comença a deixar comentaris a sota de cada poema, comentaris donant l’enhorabona i comentant la coincidència tan inaudita del tema del  poema.  

Aquella mateixa tarda, va començar a rebre correus de les autores, explicaven que havien estat amants d’un personatge (cadascuna de forma individual) que havia desaparegut en un dia, per tal de refutar la seva versió, L’Anna va rebre també imatges digitals d’aquell personatge amb cadascuna d’elles al llit.  

L’Anna va quedar-se pensativa, era l'única que sabia que aquell individu tenia set amants a l’hora?. De seguida va descobrir que havia entrat de ple de la forma més innocent i tonta en una història que voldria no haver sabut, totes elles li demanaven si el coneixia, si en sabia res. Després de respondre els correus, dues de les noies li demanaven el telèfon per parlar amb ella, així és que l’Anna els hi va donar, amb la mera intenció d’escoltar-les.  

Al migdia va rebre la primera trucada de la Berta:- Anna?- si soc jo!- digues-escolta no voldria pas que em jutgessis malament, jo estava veritablement enamorada d’aquest home:- Anna:- no pateixis no m’has de donar explicacions a mi...- però escolta :- digué la Berta:- si en saps res, m’ho diràs oi?- si. I es clar- però si ha desaparegut potser es perquè ell ho volia, no sé...- però es que em deu pasta!- ostres, em sap greu digué L’Anna- soc l'única imbècil que es va creure aquest home!?- no Berta no, ja et dic jo que no- es que era atractiu, i madur, i tenia una bona posició econòmica- Berta la va interrompre l’Anna, digues:- potser era atractiu, potser tenia una bona estabilitat econòmica però madur no ho era, i si tenia diners perquè et deu pasta?- La Berta va quedar en silenci uns instants. Gràcies Anna per escoltar-me, d’això si en saps res diguem-ho ok?- I tant- fins aviat-fins aviat i així va acabar la conversa.  

L’Anna es va adonar de la magnitud dels successos i patia perquè no era evidentment assumpte seu però hi havia sis noies més pendents de les noticies d’aquest home, sis dones que sabien que era casat però a les que les havia promés divorciar-se i començar una vida junts.  

Es van anar succeint els dies, i aleshores,  la Susanna un altre noia de les “filles d'Hel·lena” li va demanar el telèfon, aquest cop la noia que la va trucar de seguida, parlava molt fluixet, li explica que no podia dormir, ni menjar, i no era pas per la seva desaparició, sinó que, més aviat  era perquè aquest home tenia fotos d’ells dos al llit, i ella també estava casada, li confessà tremolosa que si el seu home ho descobria la trobarien morta en un contenidor, que no podia més que tenia pànic i no podia marxar en lloc perquè el seu marit tenia contactes amb la policia, i que per tant no podia confiar, ni denunciar els maltractaments.  

Aquella nit L’Anna recuperà el telèfon d’un company de l’institut amb el que havien estat xerrant l’últim sopar d’exalumnes, L’Álex era detectiu privat, professió que la va fascinar d’ençà que ell li explicà en que es basava el seu dia a dia, li va dir que era menys interessant del que pogués imaginar, infidelitats, baixes falses laborals , de vegades havia de trobar familiars desapareguts voluntàriament o no.  Així que de seguida va cercar el seu telèfon i el va trucar:- Bon dia Álex?- si soc jo!- respongué amb la seva veu profunda- Sóc L’Anna de l’escola em recordes?- Anna, Anna.... Anna!! Ah si!- com estàs?- Bé! Suposo... y somrigué amb un somriure nerviós després li digué podem veure'ns ? Crec que necessito ajuda- clar que si! Que tal el divendres a les cinc a la porta del cole? I anem a prendre alguna cosa i m’expliques vols?- si! Genial Alex, d’això només necessito un consell o saber que es pot fer...- Perfecte, fins divendres doncs!-  

Els següents dies van procedir sense gaires canvis, més correus de les interessades preguntant no només a L’Anna, s’havien posat en contacte entre elles també hi havien creat un grup de xat al gmail per compartir informació, amb el títol “trobarem al malparit” .  

A L’Anna cada cop li costava més acostar-se a l’ordinador, però tampoc podia deixar penjades les coses literàries que estava acabant, així es que contínuament es sentia profundament temptada a obrir el xat.  

El divendres a les cinc en punt, l’Anna restava a la porta del cole per on entrava quan era petita tot esperant L’Álex que arribà a les cinc i deu minuts, després de saludar-se van convenir en anar a la panaderia-cafeteria on berenaven cada tarda després de l’escola . Després de demanar-se un cafè l’Álex preguntà i que?, que t’expliques?- L’Anna somrigué i explicà la situació que estava vivint, li diguè que ella no estava pas implicada però que, aquella noia la Susanna la feria patir, volia saber com es podria recuperar les imatges perquè ella estigués tranquila, L’Alex li va somriure, mentre l i deia:- no canviaràs mai sempre patint pels altres!!! Però bé, sabent el pseudònim d’internet puc parlar amb un amic que em localitzi la ip de l’ordinador  des d’on es connecta, i amb allò puc trucar l’empresa telefònica i saber el compte que la paga. I d'allà a casa seva, la seva família, el seu negoci, el seu mòbil.- Ho faries per mi?- si em dones aquestes dades trobaré la manera de recuperar les imatges-.Ho intentaré però