Les restes de llum.

Nils Frham_ Says 

L'instant exacte
indica la sortida.

Diluït el nom
dins
el fossar
de la memòria.

S'alcen columnes
al meu pas,
precedeixen la convicció.

Enrere cauen
paraules
i esguards,
d'una afonia abrupta.

Imbatible
persistència
de la dicció.

La sordesa fonètica
del mar,
vibrant,
acalla reminiscències.

            Voraç  

de vida nova.