UN INMENS PAPALLONES EN LA LLUM
Encara tinc aquelles ganes furioses de recitar en un gran “Papallones en la llum” ja fa temps que somio en un lloc amb espelmes, i una gran pantalla per fer un recorregut del papallones, recitar dins el mon que he creat a la crisàlide.
Gent del mon que arribeu a la meva humil contrada, si disposeu d’aquests
mitjans, o creieu que algú li pot interessar el meu correu personal es: versusart8@gmail.com
D’ençà que vaig enganyar vilment la meva família i els vaig portar al
MACBA de Barcelona, que he tingut aquest
desig íntim, preparar un recital digital.
El meu fill tenia 7 anys, i era diumenge així que vam anar a passar el diumenge a Barcelona. El meu home
es pensava que entrava al Museu Nacional d’Història, i el nen al caixa fòrum
quan en realitat era la primera vegada que visitàvem el MACBA. Se’m dona be
copsar l’estil abstracte i m’encanta, de fet m’explicava la meva tieta que amb 4 anys em va dur a una
exposició de Miró i Tàpies, que em duia al braç i que mentre ella observava els
quadres jo li anava esmentant els títols
de cada quadre, ella i el meu tiet es van quedar glaçats perquè no sabia llegir
i en canvi sabia totes les obres, així que reprenent el MACBA amb la família vam
prescindir de guia, i jo amb el nen agafat de la mà li anava explicant totes
les obres. Vam arribar a una sala immensa i fosca on un VIDEOWALL exposava una
imatge esfereïdora però real,era la imatge exterior d’una façana de pisos on
una parella sopava a la llum de les espelmes mirant cap al carrer, en canvi al
carrer hi havia un home que passejava el gos i mirava a la finestra.
El meu fill va dir:-mira Mama!!! es un immens “Papallones en la llum!” i
sí, va copsar talment el concepte del “Papallones” sadollar la meva solitud.
L’obra del MACBA era de l’artista Joan Brady, de formació i disciplina en
arquitectura sostenia que tot intentant preservar la intimitat havíem sucumbit
en la solitud, i que per això les noves generacions d’arquitectes havien reprès
el concepte dels espais comunitaris, a fi i efecte de que una comunitat de
persones reprengui l’instin natural dels humans de relacionar-se entre ells i
elles.
Avui recordo aquella parella, trista i sola tot mirant al carrer, i aquell
passejador de gos mirant a la finestra i es que recorda això:-“el teu desig es
el desig dels altres”.
Va... propera fita: recitar en un immens Papallones en la llum.
Ànims ! Segur que te'n surts molt bé ;)
ResponElimina