UN INMENS PAPALLONES EN LA LLUM

 Encara tinc aquelles ganes furioses de recitar en un gran “Papallones en la llum” ja fa temps que somio en un lloc amb espelmes, i una gran pantalla per fer un recorregut del papallones, recitar dins el mon que he creat a la crisàlide.

Gent del mon que arribeu a la meva humil contrada, si disposeu d’aquests mitjans, o creieu que algú li pot interessar el meu correu  personal es: versusart8@gmail.com

D’ençà que vaig enganyar vilment la meva família i els vaig portar al MACBA  de Barcelona, que he tingut aquest desig íntim, preparar un recital digital.

El meu fill tenia 7 anys, i era diumenge així que vam anar  a passar el diumenge a Barcelona. El meu home es pensava que entrava al Museu Nacional d’Història, i el nen al caixa fòrum quan en realitat era la primera vegada que visitàvem el MACBA. Se’m dona be copsar l’estil abstracte i m’encanta, de fet m’explicava la  meva tieta que amb 4 anys em va dur a una exposició de Miró i Tàpies, que em duia al braç i que mentre ella observava els quadres  jo li anava esmentant els títols de cada quadre, ella i el meu tiet es van quedar glaçats perquè no sabia llegir i en canvi sabia totes les obres, així que reprenent el MACBA amb la família vam prescindir de guia, i jo amb el nen agafat de la mà li anava explicant totes les obres. Vam arribar a una sala immensa i fosca on un VIDEOWALL exposava una imatge esfereïdora però real,era la imatge exterior d’una façana de pisos on una parella sopava a la llum de les espelmes mirant cap al carrer, en canvi al carrer hi havia un home que passejava el gos i mirava a la finestra.

El meu fill va dir:-mira Mama!!! es un immens “Papallones en la llum!” i sí, va copsar talment el concepte del “Papallones” sadollar la meva solitud.

L’obra del MACBA era de l’artista Joan Brady, de formació i disciplina en arquitectura sostenia que tot intentant preservar la intimitat havíem sucumbit en la solitud, i que per això les noves generacions d’arquitectes havien reprès el concepte dels espais comunitaris, a fi i efecte de que una comunitat de persones reprengui l’instin natural dels humans de relacionar-se entre ells i elles.

Avui recordo aquella parella, trista i sola tot mirant al carrer, i aquell passejador de gos mirant a la finestra i es que recorda això:-“el teu desig es el desig dels altres”.

Va... propera fita: recitar en un immens Papallones en la llum.