Plataners i canal, un escenari màgic per una història com aquesta.
M'ha encantat la història, com també el paratge...
mmm creo que me voy a quedar a hurgar un rato en este blog.
Gràcies pels comentaris, realment és un paratge màgic per mi, un lloc de retrobament amb mi. Aquell any fou molt dur, i recordo aquelles vacances com un impuls, l'emoció de viure retornava amb aquests plataners, i el Bretó. Una abraçada.
uaau! està molt bé! m'agrada molt.Encara recordo aquella anècdota a un restaurant francés demanant aigua.Aquí l'aigua brolla per tot arreu. Una història entranyable!A revoire Catalansignat: la gata que es va menjar un clic i va cagar argent!
Ai Gateta! que tu aquella història no l'has llegit aqui!, t'he pillat!:) gràcies bonica!em eu entre tots un xic més feliç. Abraçada global!
Vols deixar la teva empremta?
Plataners i canal, un escenari màgic per una història com aquesta.
ResponEliminaM'ha encantat la història, com també el paratge...
ResponEliminammm creo que me voy a quedar a hurgar un rato en este blog.
ResponEliminaGràcies pels comentaris, realment és un paratge màgic per mi, un lloc de retrobament amb mi.
ResponEliminaAquell any fou molt dur, i recordo aquelles vacances com un impuls, l'emoció de viure retornava amb aquests plataners, i el Bretó.
Una abraçada.
uaau! està molt bé! m'agrada molt.
ResponEliminaEncara recordo aquella anècdota a un restaurant francés demanant aigua.
Aquí l'aigua brolla per tot arreu. Una història entranyable!
A revoire Catalan
signat: la gata que es va menjar un clic i va cagar argent!
Ai Gateta! que tu aquella història no l'has llegit aqui!, t'he pillat!
ResponElimina:) gràcies bonica!
em eu entre tots un xic més feliç.
Abraçada global!