JO TINC UNA MORT PETITA

 La setmana passada vaig rebre un llibre que em va omplir d’una il·lusió infinita. Es tracta de l’antologia poètica Jo tinc una mort petita, editada per Angle Editorial, una obra colpidora i alhora necessària, de la qual l’Anna Gual, amiga i poeta, en fa la curadoria i la introducció.

He tingut l’honor de participar-hi, i ho he fet amb el cor obert, perquè aquest llibre era, per a mi, un deute personal amb la meva mare. Un fil invisible que m’uneix a ella a través de les paraules, un espai que pren forma i es transforma en memòria i amor.

Aquesta antologia és molt més que un recull de poemes. És un espai de dol i de paraula per a aquelles persones que han viscut la pèrdua d’una criatura, un homenatge profund a tots els qui, al llarg del temps, han hagut d’abraçar un buit que mai no hauria d’existir. Cada poema és un mirall on reflectir-se, una mà estesa, una veu que diu: "No estàs sol".

Si teniu l'oportunitat, feu-vos amb un exemplar. Segur que coneixeu algú que, en algun moment, necessitarà trobar consol en aquestes pàgines. Perquè, a vegades, la poesia és l’única cosa capaç de posar nom a allò que no sabem com dir.