UN SOMNI MÉS

Desconec cóm hi he arribat, però he sommiat que era dalt d'un penya-segat altíssim i des d'on podia albirar un paratge magnífic, les aigües  turquesses s'abraçaven a les roques en un rítmic impuls. Dalt,un edifici circular i transparent emparava tres botigues antigues, diria que del segle  XIX, al mostrador d'un preciós marbre blanc hi reposava una caixa registradora antiquíssima. Unes claus daurades dipositades curosament al costat, com si s'hagués congelat en el temps. l'entelat dels vidres transparents hi havia traçat el meu nom. Com si aquell bocí de cel estigués destinat per a mi. 

Els prestatges eren plens de domassos de teles exquisides, Caixmir, seda, setins, que estaben curosament plegats als prestatges, mil capses de botons com perles s'amuntegaven en un altre part dels armaris, jo obria les portes i em meravellava d'aquells petits tresors, la botiga tenia una porta del darrere que donava a un altra botiga que era plena de xolocates embolicades com sabons, decorada amb espelmes de les  mateixes tonalitats que les capses, capses amb tons blavosos i porpres amb combinacions de sabors exótics, una botigueta afrancesada on l'aire feia olor a canyella i la dolços sestenia per tot. 

l'aire feia olor a canyella i la dolçor s'estenia per tot. 

La tercera botigueta era de perfums i sabons, petites ampolletes de vidre en renglera contenian mil i un colors, i la sentor a roses barrejades amb gessamí, t'envaia en un cop d'aire. La calma era una bromera blanca i el silenci la veritable proba  de la pau que hi ha en mi. 

per cert ja tens l'11.11?