GENT PAPALLONA

 Ja fa molt de temps, que parlant amb un amic em va dir una frase que vaig rescatar de  tota la conversa i que vaig adoptar com una filosofia de vida, la frase era "jo deixo que la gent sigui en mi el que vulgui ser" aquella frase que denota una personalitat extraordinària em va fascinar, i de manera conscient vaig treballar la meva personalitat per no jutjar ni pre-jutjar ningú, malgrat hi hagi moments emocionals d'una extremada tensió que a voltes fa que digui coses que no diria si fos més calmada. El cas es que i com dic, hi ha gent amb la que et creues a la vida, que son gent papallona, i ho son perqué viuen la vida molt més intensament que jo, és a dir que, el seu concepte de viure es aprofitar cada moment per sortir de festa, beure molt, tenir moltes relacions sexuals, i viure com si realment la vida els durés només un dia, sense pensar en les conseqüències i esta bé!, no has de viure com la resta ho vol. vas nèixer lliure, però això tampoc no els donava dret a faltar el respecte o a menysternir als que tenim una altra manera de viure, un altre concepte de l'existència, sense voler,  vaig decidir que vull viure com m'agradaria que em recordessin, és un concepte íntim i meu. El cor em dicta, i fins ara el cor em portava a fer coses i a dir coses que no han estat en cap cas compensades. Al contrari, aquesta hipersensibilitat va  fer que em veien vulnerable i feble, i van tramar "un show de Trhuman" perfecte per a ells i elles creien absurdament que podien obnuvilar la meva visió de les coses. Però quan t'arriba la claredat és extremadament dificil mantenir la  compostura, és un desafiament en tota regla, i sé el que se'm ha demanat desde el cel més alt, i sé quin és el camí a seguir. Per això avui necessitava escriure sobre la gent papallona. No importa gens que no entenguin  el teu missatge. Perqué he decidit com diu "Fiorenzo" tutti doviammo vivere ne'l horto di Dío" a partir d'ara els deixare ser , però el cel és ben ample.