L'AMOR QUE NO ES VEU, L'AMOR QUE NO ES VOL

Avui em feia molta falta el mar.

Mentre en Jordi i la nena es banyaven, em venia al cap un dels cursos que vaig fer fa temps: Habilitats directives i resolució de conflictes laborals.

Recordo especialment el primer dia. Sense ni tan sols presentar-nos, el formador ens va fer una pregunta directa:

—Per què us heu apuntat al curs?

Quan em va tocar parlar, vaig respondre sense pensar-m’ho gaire:

—Perquè vull entendre per què m’odia la meva encarregada.

En Xavi, el professor, va esclatar a riure.

—Sandra! No pots controlar ni l’amor ni l’odi. Totes dues són emocions!

I va afegir:

—Potser li recordes a la seva tieta, i aquesta era una dona odiosa! Mai no ho sabràs, i molt menys ho podràs controlar.

Li vaig demanar què podia fer, llavors.

—T’odia, oi?

—Sí —li vaig dir.

—Doncs com que esclatarà per qualsevol cosa que facis, fes-la esclatar a les nou del matí... i ja tindràs el dia tranquil.

I això mateix vaig fer. Cada dia, a les nou, m’acostava a la seva taula i li exposava un parell de temes. Qualsevol cosa l’irritava. Quan acabava de cridar-me, tornava a la meva cadira i continuava treballant. Tranquil·la. En pau.

Aquella experiència em va ensenyar una lliçó poderosa:

Em va sortir un vídeo a YouTube. Tractava sobre una sessió d’un noi amb el seu terapeuta. El noi li deia que no sentia que la seva mare l’hagués estimat mai.

El terapeuta li va preguntar:

—Com estima la teva mare?

—Què vols dir? —va respondre el noi.

—Sí, hi ha diferents llenguatges de l’amor. Bé, n’hi ha molts, però tres de clarament diferenciats.

Li va explicar que hi ha pares que premien els fills en funció dels seus èxits, sovint amb coses materials. Aquests nens i nenes acaben interpretant que, quan aconsegueixen alguna cosa, els pares els estimen més.

Altres pares expressen l’amor amb paraules:

—Que bé que ho has fet!

—N’estic orgullosa de tu.

—Com t’estimo, fill/meva!

I aquests nens, un cop adults, continuaran fent servir les paraules com a forma d’estimar.
Després hi ha els que s’expressen a través d’accions: una excursió sorpresa, una festa improvisada a casa amb els amics... Quan es fan grans, aquestes persones demostraran l’amor amb gestos concrets, no tant amb paraules o regals.
I després hi ha persones, potser poques —però no crec ser-ne pas l’única—, que combinem tots aquests llenguatges.
D’això se’n diu amor incondicional.
El cas és que, quan no reconeixes el llenguatge amb què algú t’ha estimat, pots arribar a pensar que mai ho ha fet. Però potser sí que t’estimava… només que en un idioma que tu no sabies entendre.
I alhora, cal tenir en compte l’altre costat: potser aquella persona no entén el teu llenguatge. Potser el teu amor no li diu res. Potser, senzillament, no el vol.
I en aquest cas, cal fer-se una pregunta incòmoda però necessària:
quin sentit té malgastar l’energia en qui no vol rebre-la?
Estimar també és saber quan deixar d’intentar-ho.