JOAN MARIGÓ JACAS (MAIG-1934/26-AGOST-2024)

Aquest matí a les 11, ens ha tornat a succeir quelcom que et sacseja, que altera la realitat de forma abrupta i que canvia la disponibilitat de la vida en un segón. En Joan, era el pare del meu home, i un dels avis dels meus fills. Ell va triar un sepeli senzill i humil dins la intimitat per poder acomiadar-lo d’aquesta vida. Tinc els ulls un pel plorosos  així que espero no fer moltes faltes. Avui pensava en la carta que l’esperit de’n Joan haguera escrit si hi hagués pensat, per llegir davant dels que estimava aixi que fent un exercici d’empatia, prenc la seva veu per dir.  

Em dic Joan Marigó Jacas, sóc l’únic fill de’n Pere Marigó, perqué el meu germá va morir amb sis mesos d’edat, vull romandre amb ell quan me’n vagi. Vaig néixer l’any 34, a l’edat de 2 anys el meu pare molt vinculat a la política va haver d’exiliar-se a França, allà va tenir la dissort de caure en mans nazis a la segona guerra mundial, i va ser presoner durant molt de temps al camp de concentració d’Argelés. Vaig criar-me amb l’avi Pere jacas, perquè la mare era interina i treballava en una casa on s´hi passava els dies i les nits, vaig trobar tant a faltar la mare, i al pare. No vaig  ser capaç de superar aquell sentiment d’abandó. Aquesta vida només m’ha portat pèrdua, traïció.  Tinc un carácter dificil però es que també la meva vida ha estat molt difícil. L’avi era molt estricte i jo sempre vaig pensar que amb els meus fills també ho havia de ser.  El  meu ofici era el de  Pastor, m’estimava tant les ovelles, les coneixia totes i elles m’eren fidels, potser les úniques que no em van trair mai. Coneixia també el bosc de pam a pam, i les herbes i els remeis que feia servir l’avi. De seguida vaig aprendre a llaurar la terra, i “la vinya” era el meu paradís-. La Pepita fa dies que se la van emportar la trobo a faltar tot i que mai vaig saber demostrar amor, a ningú, jo no en sabia de fer-ho talment ningú no ho va fer amb mi. M'en vaig a esperar-la:- Sandra, ja has vist que enguany no tenim maduixes?, és que no n’hi ha d’aigua, no sé pas com ho farem.  

Recordes Sandra quan teníem maduixes?, les primeres sempre son per tu.  

-¿Quan ve la Pepita Sandra?-    aviat Joan, crec que aviat.  

Bé , a tots gràcies per venir.  

GRÀCIES JOAN,  que el cel sigui obert per tu,