El Miracle de DANTE (Lorenna Mackennit)

 

 Quan l’obscur bosc caigui davant  meu 

I tots els camins siguin  plens de malesa 

Quan els máxims sacerdots anunciin que no hi han més camins 

I la pena sigui gravada en les pedres.  

No   hi  creia porque no podia  veure 

Com venies a mí en la nit. 

Quan l’alba semblava perdre’s per sempre.  

Vas mostrar-me l’amor en la llum de les estrelles.  

Mira a l’oceà. 

Posa l’ánima en el mar.  

Quan la nit  no tingui fi 

Recorda'm a mi. 

I si apareix la montanya rosa anterior a mi 

Pel profund pou  del desig 

Del Manantial del Perdó 

Més enllà del gel i el foc 

Mira a l’oceà 

Posa l’ánima en el mar.  

Quan la nit  no tingui fi 

Recorda'm a mi. 

Quan  de frágil és el cor. 

Dónali ales a aquests peus de fang per volar.  

Vull tocar amb el rostre les estrelles 

Infundeix  vida a aquest cor feble 

Aixeca aquest vel mortal de por  

Emporta’t esperançes trencades en llàgrima  

I ens elevarem per sobre de la cura.  

Si us plau, recorda’m a mi.