CERCLES (EX) CÉNTRICS PER NOELIA DÍAZ VICEDO

Per allò de que els llibres sempre arriben a les nostres mans  en el moment exacte en el que ens han de donar un missatge, i tot aprofitant les vacances m’he llegit amb deteniment  l’últim llibre de l’amiga, poeta i Dra. Noelia Díaz Vicedo “Cercles (ex)cèntrics “  per Edicions Tremendes col. “Soul”.  

Per començar i per primer cop, m’hi he fixat en la portada, representa una dona que te obert el seu tercer ull, imatge clarament intuïtiva que ens indueix a la poesia d’ una dona evolucionada: “Vinc d’un mon llunyà/ hi ha Flors, peixos i un melonar/Les fades somriuen i deixen segell/La dona que mata la lluna és la que porta la Llei”.  

La màgia d’escriure una poesia trobadoresca amb la realitat de la dona actual és un mèrit únic atribuïble a Noèlia, d'aquí la música, poseu-la si us plau mentre llegiu perquè us transportarà al mon d’aquest llibre. La vida en sí ja és un cercle, però quan parlem de cercles ex-cèntrics parlem de petites bombolles surant al voltant del nucli, aquestes petites bombolles son poemes exactament rodons que ens parlen dels temes tan universals com candents, el llibre dividit en quatre blocs: La llei, La Paor, Els espills, El món, està composat per poemes que esclaten entre la llum  i la foscor y son el dialecte que l’autora empra com a reflexió íntima interactuant amb el món. Es possible trobar la calma dins el caos? Ella fa un cercle ex-cèntric o una clariana que denuncia la mort d’alguns estereotips que se’ns atribueixen a les dones. La dona que mata la  lluna és la que porta la Llei, que és sinó la lluna per als poetes sinó és el romanticisme?, és la que porta la llei la justícia en aquesta definició  neix la descoberta de la fal·làcia d’aquesta tendència emprada més aviat per seduir  ei- és la meva opinió- Però d’altra banda hi trobem versos d’una trobairitz enamorada com el de la pàgina 28  

Laberint  

Laberint enllestit de roses, teu paisatge 

per on camine amb faldilla de setí . 

Si has de venir amb mi al riu salvatge 

Hauràs de prendre aquest beuratge de gessamí.  

No diré més,  descobriu-lo.  Un viatge al passat en ple segle XXI.