LÁNGEL DEL WIFI

 L’horòscop meu, deia:- no sé que estas fent balança, però és com si activessis somnis col.lectius-  i si, n’estic molt complaguda de cóm ha quedat. He creat un panell de somnis, una imatge a paper fotogràfic que reflexa una imatge del que ens agrada fer, o el que somiem que tindrem en un futur. Però més enllà del que representa per els companys  amb els i les que he conformat aquest panell, és la meva manera íntima de tancar una etapa amb un brodat d’or. Sí, tinc una manera especial de tancar cicles. Es el meu íntim i personal “OTSUKERAMA”, aquesta paraula japonesa em va fascinar, no te cap traducció, però vol dir :-sé que estás cansat/cansada però gràcies pel teu esforç-. 

Per si llegeixes i no em coneixes sóc una mestra absoluta del perdó. La meva compasió es tan gran que jo solia perdonar amb una facilitat extrema i això provocava que la gent no tingués temps ni a tenir remordiments, és una putada el remordiment, i es clar, però la única manera possible d’evolucionar i ser una millor persona, per tant, malgrat ens faci rábia haver-la cagat tant, o haver -li donat el privilegi a algú de fer-nos tant de mal. Quan entens que hi havia alguna cosa en tu que havia de canviar ho veus tot d’una altra manera, d’una altra perspectiva pots complaure’t observant el paisatge que has deixat enerere. També abraço a aquella Sandra riallera i sense filtre, fins i tot payassota que reia tant de si mateixa, que els altres s’hi apuntaven rápidament. Aquesta Sandra d’ara és més serena. No ha perdut la gràcia peró s’abraça tant i es repeteix ets admirable petita, no deixis que ningú se li acudeixi ni dubtar-ho per un instant. I em va millor, se’m ha esculpit la cara amb la corrossió de les llàgrimes,. Això per a ser sincera ho haig de reconéixer, però sóc tal i cóm m’imaginava que seria de gran, i és fantástic. Quina llibertat respiro ara que me’n he desllira’t d’unes  cadenes autoinfringides eh, lliure com una papallona de ser i de dir sense cap aspiració de res, ni esperar res de ningú. Es com un alé d’oxígen pur. 

Als 30 anys, quan parlava per internet amb gent de diferents págines, em deien Sandra allibera’t!- i jo no entenia perqué em deien allò, al poc de temps vaig entendre que era que m’alliberés sexualment parlant fins que una nit Déu hi va enviar un ángel. 

Se’m va connectar un noi al messenger, era raríssim vivia en una nau industrial buida, només tenia una taula, un ordinador  i s’havia fabricat una antena extranyissima per captar la wifi de qui sap on, duia el cabell larg, i estava brut, era com un indigent amb WIFI?. 

Em va dir: - Sandra!!!! son ells que volen anar-sen al llit amb tuuuuuuuuu! no t’alliberis! que t’ho han repetit tants cops que ja creus que ho has de fer tu!!! 

Jajaja. Vaig riure molt, perque li va marxar la cobertura i ell pobre cridava, sandraaaaaaaaa, pero si una mentida dita mil cops acava ententent-se com una veritat tot i que no la sera mai la veritat, i just en aquell moment vaig decidir que no deixaria mai que em manipulessin ni emocionalment, ni sexualment, ni de cap manera. 

Va per tu, ángel del WIFI.