HISTORIES DE LA PURA FEINA II

 Aixi que amb la primera acció, vaig passar a la segona que era crear un equip de sis comercials per tal de ser la nova directora de zona de la meva nova empresa. Li vaig dir a J, que l'avisaria el dia abans de començar que seria la setmana vinent, i vaig enfilar cap al metro, vaig baixar a l'estació de Plaça Catalunya, i deambulant pels passadissos vaig veure una dona que venia mocadors de paper, vaig obserbar-la uns instants i vaig recordar l'época en que jo mateixa assaltava als vianants tot fent enquestes al carrer. Així que vaig anar cap a ella, li vaig comprar un paquet de mocadors i li vaig dir:- ¿tu porque vendes pañuelos?- aquella dona em va mirar com si hagúes aterrat d'un altre planeta i em va dir:- porque mi marido es un borracho que se gasta en bebida todo lo que tengo, y tengo tres hijos que necesitan ropa y comida, y aleshores li vaig dir:- ¿te gustaria tener una nómina secreta para que él no supiera el dinero que tienes?- de primer ella se'm va quedar mirant atónita, i aleshores em vaig adonar de que la proposta podria semblar que no era legal, i li vaig dir:- que? es legal! soy jefa de venta de enciclopedias y necesito crear un equipo, yo te puedo enseñar a vender enciclopedias a domicilio!, no gastarás nada, la empresa se encarga del desplazamiento!, ella es va quedar en silenci i em va dir:- no tengo ropa...- si tienes! tienes la mia! creo que tenemos una talla parecida!, ven conmigo al despacho, yo te lo explico y mañana te traigo mi ropa. Així es va incorporar la Mari Carmen al meu equip, la meva mare i la meva ávia van al.lucinar quan vaig obrir el meu armari el vaig buidar sobre el llit i vaig començar a repartir la roba. A l'endema la Mari Carmen m'esperava a la sortida de l'estació Compte Baró per anar juntes a l'empresa, presentar-la, preparar els seus papers i obrir un compte secret per la seva nova nómina. 

Aquella mateixa tarde, després de fer un entrepà, vam anar a l'estació de Plaça universitat per intentar trobar dos persones més. Es esbojarrat tot plegat però allà vam trobar a Lúcio y Dália eren cosins i cantaven Flamenc, vaig deixar-los 100 pesssetes mentre la Mari carmen, em mirava i reia jo crec que pensava vint i un anys te!!! i vaig repetir l'operació:- ¿asi que vosotros cantais porque os gusta o porque necesitais dinero?, en Lucio em va mirar amb aquells profunds ulls negres, ells tenien més o menys la meva edat, i em va dir:- muchacha! si tuviéramos trabajo cantamos el finde, no te jode!- ¿quereis uno los dos?, es van mirar als ulls i després a mi sorpresos, i després van mirar a la Mari Carmen, y ella els va dir:- es verdad, la empresa existe, el contrato existe y ella es jefa es para vender encilcopedias a domicilio, y yo os enseñáre! vaig afegir, aixi que  el meu equip ja eren 4 persones, Quan vaig arribar a l'empresa m'esperaba l'Alfons amb dos senyors grans debien estar al voltant dels seixanta eren el sr. Francesc i el sr. Xavier, que per un tema d'edat no acabaven d'encaixar en cap equip. L'Alfons els va dir:- os presento a vuestra directora se llama Sandra, jo vaig somriure i els vaig fer passar al despatx, a l'hora de seure a la taula del despatx vaig pendre una cadira i els vaig fer seure on suposadament m'habia de seure jo i jo em vaig asseure a la part contrária. Els vaig dir, puc imaginar el que sentiu, ara, però tot i que porto dos anys en un altra empresa, ara us necessito, el meu equip es nou, vosaltres en sabeu molt de vendre, que us assembla si la meva comissió per les vostres vendes es retornada en un plus de formació, i aixi va ser com Francesc va prendre a tres d'ells i Xavier a uns altres tres, aixi ens repartiem amb dos cotxes cap a la zona, que determinavem en francesc, xavier i jo, anàvem en parelles d'home i dona, perque era més segur que anar una sola, i dos noies feien molt respecte perqué algú els deixés entrar a casa. En un mes el meu equip presentava una mitja de deu contractes diaris, una proesa. 

Mentrestant l'Alfons cada setmana em sorprenia amb un regalet, que si un pelutx, una capseta de bombons, un estoig de perles majóriques. 

En arribar a casa, la meva ávia em deia:- Sandra, d'on surt això?- i jo li deia:- el meu jefe yaya que esta molt content que venc molt- la meva ávia m'ho prenia de les mans obria la brossa i ho llençava, i jo:- però yaya!!! i em deia quan un home et regala una cosa sense un motiu aparent només pot ser això :o  :- et demana perdó per alguna cosa que t'ha fet i no t'ho ha dit, o bé s'ho voldrá cobrar, quins de les dos és?. Al final van ser les dos, pero això anira a la part tercera.