HISTÒRIES DE PURA FEINA.

Part 1.  

En Carles i L’Emma sempre em diuen tot sopant:- Hauries d’escriure un llibre d’històries de la puta feina, el teu curriculum sería un bestseller- però la meva ética professional i els meus principis no em permeten parlar d’empreses per un tema de confidencialitat, així que si parlo ara, és perquè es una empresa molt antiga que a més no forma part ja ni del meu curriculum.  El cas es que ho vaig sommiar tot fa uns dos anys o potser tres, un mes de juliol, això ho recordo.  

Jo tenia 21 anys i treballava per una empresa que veniem a domicili lots publicitaris, éren combinacions d’enciclòpedies amb altres articles de la llar com ara vaixelles i bateries de cuina, la veritat és que em costava cobrar, sempre intentaven estafar-me tot dient que la venda habia caigut, i altres ardits. El cas es que aquell dia vaig sortir per la porta i al carrer m’estava esperant L’Alfons, L’Alfons habia estat un director de zona d’una altra del.legació que habia plegat. Em Va pendre per la cintura i em va alçar pels aires amb una efusivitat francament desmesurada aixi es que després de dirli:- ¿pero qué haces hombre? I un cop a terra, em va dir:- te esperaba Sandrita- ah si?- ¿porqué?- vamos!, te invito a tomar algo!- un cop al bar de dos carrers més avall, em va proposar que fos la seva directora zona., havia cambiat de feina, ara treballaba per la competència, el producte era prácticament el mateix, l’única cosa que habia de fer era montar un equip comercial de 6 persones. Li vaig dir que em dongués un dia per pensar-m'ho, aixi es que uan vaig arribar a casa vaig reunir a ma mare i a la meva i els vaig explicar, la meva ávia em va dir:- si estos no te paguen bé, avant filla, avant!, i allò va ser suficient perqué a l’endemà truqués a L’Alfons i li digués que si.  

Així es que encara a la meva feina, vaig dir-li a J, que jo marxava i que si ell volia venir amb mi, seria genial. En J era el meu company de feina, per un tema de seguretat les noies anàvem acompanyades d’un noi, ja que no era segur entrar a casa de ningú tota sola i estava totalment prohibit, ara bé le festetes als hotels on convidaven els jefes jovenetes, aquelles no estaven prohibides, en menys de cinc minuts els plantaven qualsevol cosa a la copa i d’allò m’estalviaré aón derivaba el tema. Jo no hi vaig anar mai.  

Reprenent el tema, vaig entrar al despatx del meu cap i li vaig dir que rescindia el nostre contracte amb carácter inmediat, ja que tenía un contracte mercantil que era en sí un paper mullat que no tenía ni seguretat social i que a més a més J venia amb mi.  

En J tenia tres anys més que jo 24, i era molt callat, no servia directament per la venda directa pero jo sabia que el seu pare el maltractava sino portava diners a casa, així es que directament venia jo per ell i posava el seu nom als meus contractes d’aquesta manera el seu pare no el pegava.