Pensaments

 

Sóc del parer que les persones, hem de viure les situacions a l’edat que toca, després la cosa es complica i a la que te’n adones se’t ha pàssat el temps. Ambtot cadascú és ben lliure de viure la seva vida com li plagui, faltaria més mentre no malmetis la vida de la resta i esclar. Estic escribint la proposta de la “Profecia” (bilingüe català-italià) traduit per Cesare Pavessi. Per començar diré que les evolucions sempre parteixen del dolor, sinó no tindria sentit el canvi. Qui vol un canvi si es feliç amb la seva vida?, ningú faria aquest esforç. La Profecia rau del moment exacte en el quedeixes de pensar que tot depén, que la teva vida depén dels altres i no pas de tu. Es la presa de control de la teva via i la consciència plena dels teus actes. La profecia és la transcripció d’una lliço de vida magistral que m’ha transformat sencera. Solia estar ben orgullosa de la meva personalitat i carácter, creia que la meva forma d’ésser era especial i diferent perqué tractava tothom amb una inmensa amabilitat, amb alegria, sense ser massa conscient de les intencions al.lienes o de la percepció que aquest fet provocava en els altres. La meva diferència ha estat exclosa. Però com passa també amb qualsevol discapacitat, o qualsevol persona que te diferents creences ni més ni menys. Aquesta societat que treballa les mases, el consumisme per exemple, que crea moda per a persones iguals, cine per a persones iguals, i així amb tot no l’interessa la diferencia. Això promou l’enveja, si tots som iguals perqué aquest o aquesta té més que jo. Només la mediocritat inspira aquest pensament, perqué jo sempre he pensat allò que em deia la meva ávia “qui tingui més que sopi dues vegades” que vol dir mentre tinguis cobertes les necessitats, preocupat de tu i del teu avenç i deixa estar la vida dels altres! lluita per la teva, per crear, per aportar per fer els dies millors i més amables a qui te la vida trista. I just això pretenia jo, fins que la resta va percebre que per amable, era una dona fácil, que per sensible era feble, que per dolça em sentia sola. Així el que he aprés aquest cop es que sere ambale amb qui s’ho mereixi, seré dolça quan rebi el mateix, sere sensible sempre perqué estic feta d’aquesta matéria. Adonar-se de que tot esta escrit, és una profecia en sí. Que me l’havia de trobar en aquesta vida perqué era inminent descobrir les meves capacitats, habilitats i dons. Que era inminent que descobrís que m’havia d’estimar a mi per sobre de totes les coses. Que havia de deixar de sentir-me cofoia per només una mirada i entendre que em mereixo no un amor imaginari, un de veritat. 

La segona lliçó de "Profecia" és aprendre a perdonar, quan entens que aquell que més mal fa és en realitat qui més ha patit, aleshores et converteixes en una emperadriu. Tens tot el poder, un poder suprem que et fa capaç d'alliberar a tothom perqué al final a ells i elles els deus la teva transformació.