El Romanticisme ha mort en mi.

 

El que ja savien les meves cohétanees i no jo, i malgrat es un mal moment per dir això, un dia després del dia mundial de la poesia, als 49, (que dius mira que ‘tha costat xata) sento que el romanticisme al final només era el recurs d’una societat patriarcal per tal de seduïr i manipular les dones, en general, tant és l’estat civil. 

Una manipulació perfecta basada en perpetuar els rols predominants, i omplir de prejudicis els rols que no s’adhiuen exactament al pre-establert. 

No m’agrada parlar de culpes, crec que son més aviat responsabilitats, però no se perque la meva visió poètica de la vida i de les persones feia que d’alguna manera idealitzés la gent, tothom. Vull dir amics, amigues, parelles, en definitiva una capacitat increible per veure or on hi havia coure. 

Arribada a aquesta tardana pero brillant conclusió, (jajaja), toca aixecar-se de terra, fer-se la cua prendré la lliçó en la carpeta i  gaudir d’altres camins. 

Adonar-se de que no hi ha pérdua, quan en realitat no has tingut res. I entendre que estimar es bellissim, pero si pel fet d’estimar-te et fan mal, potser ja no cal. 

Pensava en la eterna resposta a les preguntes que li feia al meu avi, i que sempre responia amb una altra pregunta:- ¿Per a qué?- quan responia això em feia reflexionar profundament i acavaba dient:- tens raó iaio per a res!. 

I d’aqui una conversa mab la meva filla que ella em deia: - ¿tu creus? falto dos dies a cole i ningú no em pregunta res?i jo li vaig dir:- ¿per a que vols que t’ho preguntin?- si normalment et critiquen, t’insulten, et menyspreen, ¿perque les vols?. Hauries d’estar contenta de nom relacionar-te amb nenes que et fan mal. Saps tinc una història per això... 

I li vaig explicar un raonament de Walter Riso que em va semblar d’una lógica aplastant, i amb le que sovint inmerssos ne els problemes i en el dolor de les experiéncies no hi pensem. 

Aquesta es la història d’una dona que plorava la separació amb el seu marit, i va contractar un psicoleg per gestionar les emocions del moment, aleshores ella tota plorosa va explicar el motiu de la visita, i el metge li digué:- entenc el moment que viviu, pero era amable el seu home?, carinyos?, treballador?, responsable,confident? Divertit? Geniut?- i la dona li va dir:- no, era un malgeni, un egoista, un gandul, irrespetuós, a sobre alcoholic!. El metge somnrigué la dona i li digue i així doncs... ¿Per a que el vols?- 

A la fi, he vençut l’amor més pur, el meu i es clar...