EL QUE L'AMOR NO ERA-

 

 La vida, aquest trajecte per on uns transiten amb ulls velats, i d'altres observen impresionats cada paratge et sorpren a cada passa. Entendre que les persones entren a la nostra vida per donar-nos llicons, aquelles que marca "destiny's Team., de vegades et confons, pensaves que la lliçó era una per a descobrir que al final, la lliçó estava relacionada pero no era ben bé. Va venir a ensenyar-me el que NO ERA AMOR,  si, de vegades trobem el cami a l'inversa, és a dir si així no és, ha de ser així. Estava acostumada a una forma d'estimar absolutament dennigrant, i que venia per part del meu pare. El meu pare, no en sap més, així el van criar i així ho va transmetre, tot i que crec que ha superat un pel al meu avi, és a dir al seu pare. De petita tinc pocs records del dia a dia, si de les festes però treballava tantes hores a la Fàbrica que prácticament no el veia. Quan el veia i li demanava alguna cosa, sempre era que no, tot i que finalment qui portava la batuta era ma mare, aixi que acabàvem fent el que volíem. Pero mon pare no va saber mai veure en mi cap mèrit per més que m'esforçava, mai cap reconeixement, d'altrabanda es pasava el dia criticant-me a l'esquena. i ma mare m'ho explicava i jo em feia un fart de plorar. Jugava amb les meves il.lusions tot prometent coses que no podía cumplir mai. Allò no era amor, I això d'ara estava escrit, havia d'abraçar la Sandreta i dir-li, -ey! el papa no en savia més, l'altra dia vaig anar a casa ma amre i li vaig dir papa tenemos que hablar, i li vaig dir tot això però després el vaig abraçar fort i li vaig dir gràcies Papa, porque me hiciste una guerrera imbatible, por las horas de fabrica que hoy me permiten trabajar donde trabajo, gracias Papa, i vam plorar molt junts. En canvi amb la meva filla es l'avi mes encantador del mon, jajaja- 

Havia d'entendre que havia de sanar la relació amb mon pare, ah! tambe es megamasclista el tio, pero tambe m'ha fet superfeminista! jajaja. 

Ja tinc final per la Profecia!!! 

Al Mentor que m'ha transformat i que jo mateixa havia demanat a Déu. 

Gràcies, sigues molt feliç. ( sense mi)