Cauterització.

 Pel moment, embolcallaré el meu do i el deixaré latent i descansant, mentre atio les passes. Ets Alquimista em va dir, i si que ho sóc, però en aquest moment he decidit que la meva Alquímia ha de ser el present per qui ho rep a mans obertes i no per qui me la pren. Fardava de lliure l'esclau del cos, i darrere la poma d'or. M'he disposat perdonar i ho he fet, tantes vegades, però dins meu la meva ánima s'alça en peu de guerra per la injustícia. Hi ha d'haver un espai per mi, on veure volarpetites llums blanques com el vol frágil de les papallones on resseguir el cami de les llumenetes  amb els dits, hi ha d'haver persones humanes que no gaudeixin fent el mal als altres, no sóc la única que veu en els ulls de la gent el patiment i malda per donar la seva alegria i estribar un somriure, però aquest cop l'errada tant, no passa res Sandreta ploraves pel teu menut, i no ho vas veure, ara només faig que demanar un lloc millor on simplement poder explicar les coses de la vida entre rialles, sense descobrir wattsap a corre-cuita informant a tot hora, i sabent del cert cada punyalada. Hi ha d'haver algú com jo, que no pot veure les notícies perla llàgrima a la gola i als ulls, algú que enten que el veritable  sentit de la vida es el respecte i l'aceptació dels altres i el suport quan les forces no els sustenten. No em puc creure que la lliçó fos tan dura per mi, la meva ávia em deia, "Déu envia als seus guerrers més braus a les batalles mes cruels" però em pregunto qué he guanyat, 

En el fons sé que he guanyat molt, algunes llicons importants. Estimar-me a mi mateixa per sobre de totes les coses, aprendre a decidir on posar energía i on no, a partir d'ara a la primera miradeta deixaré les coses clares en paraules. Les coses sobre la taula i no permetre mai més que arroseguin el meu nom per terra. 

Ja s'encarregará qui sigui d'ells, a mi em repugnen. 

De fet els meus avis ja s'estan encarregant, vaig agafar-me un dia festa fa un temps i vaig anar a la platja d'altafulla i un vent de gessamí m'embriagá tota, i vaig pensar iaia maria! gràcies, gràcies, gràcies. 

M'ho va dir en somnis:- no facis com jo filla- a tu et toca cambiar les coses carinyo, i quanta raó!!! no faré com tu iaia, t'ho prometo de tot cor, i no permetre que li passi a l'Heuira, tot i que ella haura d'aprendre les seves llicons.