UN ALTRE NADAL.

Ahir va fer deu anys quw va morir la meva ávia, poc savia aleshores que la seva fortalesa seria un increible llegat en mi que em fa que em pregunti cóm m'aixeco del llit cada dia. Aquell 24 de desembre del 2013 va morir una Sandra amb ella.El cas es que després del tanatori vam arribar a casa bastant destrossats. El meu Marcel tenia 8 anyets, i em va dir :- mama ja faig jo el sopar, tu seu i descansa- ma mare em va dir:- en serio el crio fara el sopar- pero jo no teia força ni per discutir aixi que em vaig asseure al sofa amb la mirada perduda, Marcel va fer el pollastre arrebossat amb patates més bo del mon, i d'ençà que cada 24 de desembre m'ajuda a fer el sopar, dels canapés se'n encarrega ell. Ahir no es trobava bé, pero va estar a casa amb nosaltres assentat a la taula, i em va abrçar algunes vegades. Amb tot la nit va passar planyívola i tranquila. Cóm han canviat els nadals. 

Aixi és la vida un estrany equilibri.