UN ADÉU D'AIGUA

Com l’aigua que s’escola entre els dits 

t'allibero en l’hora blanca i pura 

amollo en l’aire l’imaginari. 

Abandono la pell estèril d’aquell cor 

apedaçat  en les roques dels torrents 

al teu pas.  

De tanta injúria, 

I dels punyals,  

Amb l’ullal encès per un somriure meu.  

Et desterro dels meus somnis. 

Has demostrat allò que s'esperava de tu. 

Pren les maletes que te’n vas. 

Bon viatge company.  

Namasté.