PENSAMENTS A LA GOLA

 

Tancar els ulls i fer-se turquesa mentre una pluja d'argent et remulla el rostre. Sentir llunyana la remor de la vida encara ascendeixi com un brunzit, i somriure salvada. 

rememorar la infantesa i veure els teus peus nuus dins el riu, el dibuix de les corrents sobre la imatge plasmada a la teva arrel, mentre sents els grills, del bosc que acullia la meva cabana. 

Tornar al teu centre, ferme i segura del teu refugi en tu, somriure un altre cop segura que ja ha fet la seva funció en mi i que començo a atiar les passes per enfilar un camí nou, més viva aquest cop, més secreta, més mística fins i tot i entendre que aquella Sandra ha mort per sempre, abraçar aquesta dona nova i desitjar-li sort, poderosa més que mai perqué te l'experiencia d'aquella dona menuda que semblava feble que li diu ben alt i fort:- has vençut tantes batalles amb aquest somriure seré i aquest cor tant ple d'amor, encara quan et tremolaven les cames i amb tota la desfeta, Sandra mires els ulls a qui sigui i dius:- que tens?, pero ja desde l'oferiment sense la necessitat de voler ajudar a tota costa per tal de senitr-te útil, aprendre a posar el limit, segura que fas el bé d'aquesta manera, 

sento que estic dient sense acabar de dir, però ncessitava dir-m'ho a mi mateixa. 

Tampoc no era l'amor la funció d'ell, això ja m'ha quedat clar, jajaja. Ja m'habia passat, aixi que : jo et beneixo amb amor, em perdono estimar-te tant, et regalo el que et vaig donar, i t'allibero del meu pensament. Namasté, guapu,