SOMNIS I FUTURS POEMES

 

Passejàvem en un barri rústic, em sembla que no era ni al meu Pais, semblava Escòcia. Hi havia unes casetes baixes i el carrer per on passejàvem, se que no anava sola però tampoc se amb qui anava. Hi havia uns blocs de pisos amb dues plantes com a màxim, la planta baixa eren tavernes, tavernes antigues com si fos un barri de pirates. He entrat en una taverna, i la cambrera era una noia negra preciosa amb un cabell frondós i arrissat i un somriure blanquíssim, jo no tenia ganes de prendre res, sentia aquell buit que solia acompanyar-me abans i que traginava per tots els espais i temps de la meva via. Aleshores m’acostava a la barra i allà hi havia un senyor que em somreia, es la segona vegada que el veig en somnis però no se qui es, ni perquè apareix als meus somnis, després em demanava de besar-me la mà, i me la besava i somreia i en el moment de somriure tenia 170 dents, i jo les comptava, 170 dents! Que voldrà dir això serà humà o he sommiat amb una entitat? 

Ultimament la meva vida és estranyísima. Bé, no, sempre ho ha estat, en Parlàvem l’altre dia amb L’Emma i el Carles, i també d’escriure un llibre tipus “històries de la p. vida” .:() 

 

Porto dos dies investigant el punyeter somni, e intentar dibuixar la cara del senyor que he vist...  

Bona nit.