PENSAMENTS Y ANÉCDOTES.

 

Totes les persones, som el cúmul d’experiències viscudes, i per tant les nostres actituds i comportaments responen irrefutablement al mecanisme que hem desenvolupat com a mètode de defensa  pròpia. No son tantes  les persones que se’n adonen que, repetir patrons forma part del joc de la vida, i que el teu avenç no es tal sinó n’has extret un aprenentatge suficient com per actuar d’una forma diferent en la pròxima proba. Així que, havent arribat al mestratge com a mínim en experiències de vida, m’ha arribat el moment de fer el resum de la situació que em permetrà el que diríem al mon espiritual tallar llaços karmàtics-.  Sí, m’he tornat molt espiritual, i això no vol dir pas religiosa, simplement es que va arribar un moment en el que la meva lògica no donava més de sí, es a dir cercant les respostes a aquella vella pregunta que sempre m’he fet de:- perquè tot em passa a mi?, he arribat a la conclusió que eren situacions que havia de viure per poder treure’n un profit, ja sigui íntim i personal o en la dedicació als altres. Ja fa un temps que li deia a una coneguda amb qui sense saber massa bé perquè sento que puc parlar d’aquests temes, que havia trobat el meu propòsit de vida i ella em va dir :-i Cóm ho has fet?- es tracta de recordar allò que has fet de forma innata i que t’ha fet feliç quan ho has fet, així de simple, que no es res mes que ajudar emocionalment als altres.  

Recordava només per mi, últimament estic més absorta de l’habitual, que ja es dir, una anècdota literària, ara ja ha passat tant de temps que potser ja es pot publicar, tampoc posaré el seu nom per si de cas, però aquella història va ser un tret de sortida com a mínim a la poesia.  

Llavors treballava a Sarrià, a PULLS SARRIA,  era una botigueta de roba econòmica del carrer Major de Sarrià, com que jo era d’Hospitalet hi passava moltes hores allà amb la meva cosina. M'hi vaig passar vuit anys, així es que amb el temps vam fer una colla de gent de la nostra edat tots treballaven al barri però pertanyien a altres barris de Barcelona, a la botiga d’animals hi treballava R, R, estudiava Teologia, així que R i jo vam connectar, un dia em va dir perqué no em deixes el teu últim manuscrit per llegir-lo?, a mi aleshores encara em feia una mica de vergonya ensenyar els poemes però finalment li vaig deixar “la capseta de música”,  era un poemari que , des de la veu d’una anciana evocava cada poema cada cop que obria la capseta de música en passatges de l’amor de la seva vida. Encara recordo el primer poema deia:- He obert la capseta aquella que em vas regalar tu, la ballarina esta igual però jo em trenco l’ànima a miquetes i aigualida degoto en llàgrimes que s’estimben a terra, encara li pregunto a la lluna, encara penses en mi? I somriu i blanca i serena vigila. El cas es que li vaig portar una còpia a R.  del llibre i va tornar dos mesos a tornar-me'l, i jo pensava ja veuràs com l’ha presentat a un certamen i es queda la pasta, finalment, m’el va dur i ala primera pàgina hi havia un text a lletra cal·ligràfica, que deia:- Gràcies per fer-me l’honor de llegir el teu manuscrit secret, has de treballar molt la lletra, no t’ho negaré, però tens el deure moral d'escriure, per les persones que no poden expressar com tu,  no importen pas els premis, ni els recitals, el que veritablement importa es tot l’amor que traspua la teva lletra, sé que sabré de tú, no deixis mai d’escriure. Aquell paràgraf el signava el traductor oficial y al castellà de Salvador Espriu.  Em vaig sentir fatal per haver dubtat de R. Avui pensava que sempre que he estat a punt de defallir, Déu m’envia un Ángel. En aquella ocasió va ser R. M’ha corprés l’emoció d’aquell moment.  Ahir em diu l’Heura:- mama em fa feliç ajudar als altres- i se’m ban negar els ulls mentre li deia:- de casta le viene al Galgo!!! 

Bona nit, si ets una d’aquestes estrelles que cauen fugaçment al Papallones.