L'aire

 


Ets l'aire que m'hissa els cims, 
el descordador automàtic  dels sostenidors al pas. 
l'embat d'esquitx d'onada que em remou la marea. 

Ets la conversa que em despulla 
temptació provocadora i lasciva 
en aquest camí inhospit de passes fermes, 
de propòsit.  

Una caricia premonitòria,
la trencadissa del somni.
Ets la mossada als llavis vibratoria
impuls del tremir. 

i JO... 
serena com un mar de primavera 
somric. 







Comentaris

Entrades populars