twin flames, jo vaig passant...

 

No sé que ho fa, que miri a les persones i vegi el seu interior, com si una veu dins meu me digues:- esta trist- o és feliç, o ha perdut algú. Ja des de ben petita anava agafada de la ma de la meva mare em creuava amb conegudes i li deia a la meva mare coses que sentia, però ma mare gens creient, però gens em deia no es diu això!, i després aquella racionalitat imposada de menuda va fer que perdés o que almenys deixés de dir secrets a l’orella de la meva mare.

Ja fa vint anys que a la vida em van llençant mestres com en una cadena de producció, me’ls imagino tal qual  en una cinta transportadora, etiquetat i per la Sandra, però com que estàs ofuscada en la vida terrenal se’t passen per alt algunes coses com ara que tots son els mateixos prototips de persones, que val la pena dir que segurament els vaig desitjar jo en algun moment, però com que fas una espècie de pràctiques no acabes de definir el desig perfecte, i després de crear el teu desig perfecte te’n adones que no havies calibrat prou bé les conseqüències. I et tornes a dir:- ai!!! Que ja ho sabies que no era!!! Però sense menystenir els anteriors mestre, Destiny’s team tenia preparat EL GRAN MESTRE, l´últim GM que superava amb escreix tots els anteriors, o potser de la resta vaig anar preparant-me per rebre aquest que serà el més segur, el cas és que més enllà del patiment, del dolor, de l’increïble sentiment de pèrdua no t’ho perdis sense la tinença ni pertinença, és a dir en un problemàtic joc mental, li ha donat molta emoció a la meva vida. Anava a dormir i deia:-si us plau doneu-me claredat i estic tenint uns somnis del tot reveladors, alguns fins i tot em fan riure en ple jorn laboral que sembla que m’hagi venut l’enteniment. Ha estat fascinant investigar en els missatges de l’univers i els àngels, sabíeu que hi ha un equip sencer ¿d’angels dj’s? Si , si que el you tube m’anava tot sol sense control o m’enviava unes cançons precioses, per despistar jo crec.

Arribar el punt de fer humor d’una situació que m’ha portat tant de temps, era una cosa que enyorava en mi, de fet m’haguera agradat compartir-ho amb ell, era una connexió màgica, podia sentir el mateix que ell sense importar la distància, he descobert la telepatia! Som telepàtics! No hi fa res que no hi doneu crèdit, aquesta és precisament la màgia de l’escriptura, la meva llibertat. D’altra banda entendre que venia a la meva vida a acomplir una funció concreta que no era l’amor, de fet ho sé perquè resulta que en la connexió anterior jo m’ho pensava que era l’amor, i fou que no, simplement venia a ajudar-me a impulsar la meva força, i aquest cop  ha vingut a la lliçó més preciosa que he rebut mai, la d’estimar-me per sobre de totes les coses, i descobrir-me, i agafar de la mà aquella Sandreta menuda a la que tant  van trepitjar  tant en l’adolescència i  dir-li:- ei bonica! Que t’has fet una doneta magnífica, i es clar que això m’ho dic tot jo perquè m’ha impulsat a extreure la força.

Dit això aquesta nit li dic.- Moltes gràcies GM, a reveure’t en un altra vida. Pren les maletes que ja has acabat la missió. I francament n’estic tant orgullosa però tant que la meva meitat d’ànima hagi anat a parar aquest cos, que només pensar que Déu ens va triar per una mateixa ànima ja m’emociono, i que a sobre tota la nostra vida des de petits havien planejat el nostre encontre, és brutal!, més que res perquè m’hi he passat la vida criticant als senyors i senyores del Destí. Imagina dos nens que neixen en països diferents que tenen una educació similar, però creences diferents experiències comunes i oposades i que es troben en una vida sentint que sempre han estat junts.

Gràcies, Gràcies, Gràcies per regalar-me aquest impuls tant diferent i nou.