cafe piano

 

vens?

He imaginat que existía aquenta cafeteria tranquila i minimalista on un talent musical tocava el piano, i que en un racó podía escriture i. montar el meu nou libre. 

Una cafeteria on hi va poca gent i respetuosa, gent que estima la música i es perd en la historia que una sinfonía explica. 

Cóm m'agradaria trobar un espai com aquest per recitar amb un piano de fons, algunes espelmes a les taules. El que més m'agrada de recitar no es tant com sortir a dir i a ser, un dia vull probar a recitar totalment a les fosques, si, apagar els llums i que el public escolti amb els ulls tancats, però com deia es mirar als ulls de la gent mentre recito, els ulls dicen allò que els llaves no s'atreveixen a dir, alguna volta he vist gent a la primera fila que perdía una llágrima per les galtes i de fet tina una coneguda seguidora que siempre em diu quan ve al recital, avui tambe em faras plorar o qué?. Va bé plorar alliberes tot l'amor, la Felicitat o la tristessa encarcarada endins,