UNA PREGUNTA-EFECTE PAPALLONA.

 

Una pregunta pot transformar el mon.

Ja fa dies que tinc somnis que em transporten a l’infantesa, com si a mida que em faig gran fes un recorregut o simplemente algú em posés un projector d’enyor on albirar la meva  feliç infantesa.

Avui pensaba amb cóm amb una pregunta vaig cambiar les coses. Tenia 11 anys i sempre em quedaba fixament mirant al mestre d’educació física, i sempre em venia al cap la mateixa pregunta: perqué el Mestre d’educació física ajudava a les germanes (que ja eren dones) a fer la tombarella si savien perfectament fer la tombarella. El cas és, que, farta de fer-me la mateixa pregunta vaig decidir anar a preguntar-li al director de l’escola. Vaig arribar al seu despatx i vaig picar a la porta, el director va dir un alt i ferm:-Passiiii!!- i vaig entrar aleshores em va dir:- Hola Sandreta com va?- i jo li vaig dir:- jo venia a fer-li una pregunta- i em va dir:- digues- i aleshores li vaig dir:- com és que el Mestre d’educació física ajuda les germanes a fer la tombarella i les empeny per la part del darrere fins la part del mig de les dones si elles ja en saben de fer la tombarella?- automaticament el director es va aixecar Vermell com un semáfor i em va dir:-ara vinc, sandreta vaig a veure si resolc la teva pregunta.

Jo em vaig quedar al passadís tot mirant sorpresa com el director picaba a les portes de totes les classes i reunia al Consell de Mestres a la sala de reunions a corre-cuita.

Després em va mirar i va cridar:-Sandraaa ves a clase ja te la contestaré la pregunta!-

A partir d’aquell moment quan fèiem gimnàsia sempre hi havia un mestre o mestra a la part superior de l’edifici observant. A les dues setmanes va aparèixer una nova mestra de gimnàstica i la gent preguntava:- què li ha passat a V?-

Jo en aquell moment no sabia què havia provocat la meva pregunta, però a l’hora de l’esbarjo vaig veure que unes noies de vuitè preguntaven a una nena de la meva classe i m’assenyalaven amb el dit. Jo era a les escales del pati asseguda a terra llegint un llibre, van venir fins on era jo, (em temia que em pegarien o que dirien que si jo havia dit o havia fet) però una d’elles em va dir:-eres Sandra Domínguez?- i vaig dir sí, i es va acotar a terra i em va dir:-eres una niña muy Valiente- i em va abraçar mentre li queien les llàgrimes i em deia gràcies, i jo vaig pensar:- però si jo només he fet una pregunta???

Amb el temps he pensat que potser aquella nena vivia un calvari amb un mestre que la intimidava i la tocava, la vaig alliberar amb una pregunta.

Una pregunta i es produeix un efecte papallona, que transforma un mon,  

Però tu m’estimes? Mira que sembla fàcil.