CORIN TELLADO I SOMNIS

 

Avui recordava una anècdota tot rememorant un somni recurrent que ja fa dies que tinc, alguns m’expliquen que esta passant i no veig, com que soc un pel innocent m’ho expliquen en somnis!. El cas es que tenia 16 anys quan la mestra de català ens manà de deures una redacció lliure, així que m’hi vaig passar el cap de setmana xalant amb la meva història, era una història molt romàntica, allò típic que si el destí, que si una trobada, bé coses de 16 anys, en tornar-me la redacció amb la nota m’hi va posar un 9 i em va escriure ”no deixis mai d’escriure per res ni per ningú necessitem una Corin Tellado catalana”. Aquell missatge em va indignar, com era possible que aquella dona pensés que els meus llibres es vendrien en mercats de segona mà, ? eh?.

En arribar a casa vaig llençar la motxilla per terra i em vaig tancar enrabiada a la meva habitació, ma mare va entrar i va dir-me:- que passa?, i jo vaig agafar la carpeta classificadora i vaig treure la redacció de català i la vaig llençar sobre el llit, ma mare la va prendre la va observar i en veure la nota de la mestra va riure, i jo la mirava com si fos boja del tot i li vaig dir:- mamaaaaaaaaa es pot saber que et fa tanta gràcia?, i em va dir filla! Tant de bo els teus llibres es venguessin com els de la Corin Tellado es rica Sandra!! És una de les autores mes venudes del mon en parla hispana i en altres idiomes!!!. Tenia raó tant de bo fos la Corin Tellado. Al cap del temps mon pare em va dir:- hija, si mejoras las notas el papa te compra libros!- i sí, vaig millorar  de vuit sospeses em van quedar sis! I es que no era fàcil concentrar-se amb aquest mon interior. Mon pare em va comprar sis llibres!!! Tres dels quals de qui eren, eh? De Corin Tellado, així que n om’en va quedar una altra que llegir-la, i em va fascinar com aquella dona copsada els somnis més bonics de dones que potser  tenien vides miserables i encara creien que podien tenir una vida millor, i homes també tot i que alguns no ho reconeixerien mai.

Recordo que en un dels llibres l’escena era... be l’explico al meu estil.

Després del sopar van pujar al cotxe, ella li va dir que ho havia passat molt bé i ell va assentir en silenci, mentre es preguntava si potser hi hauria un altre dia. Encara amb el rubor del vi a les galtes, ell li va dir que tenia preparada una sorpresa, ella el va mirar estranyada però va tancar els ulls i pensà-salt de fé!- i es va relaxar preguntant-se en el fons si seria una bona idea. Van enfilar un camí sinuós que s’endinsava en una carretera serpentina i recorria un boscatge dens i verge. (ja devia ser USA això), van arribar a una cabana de fusta il·luminada en un clar, van baixar del vehicle i ell li va donar la ma mentre obria.

Una llar de foc era encesa i se sentia el cruixent esclafit de la llenya, als peus de la llar una estora de llana esponjosa i profunda d’enormes dimensions convidava a descalçar-se i a estirar-se vora el foc. Ell va preparar dos copes i descalços van estirar-se a l’estora mentre explicaven mil situacions que havien callat per la remor de la gent.

Aquesta música sonava al fons, potser “els angels djs” l’havien posat per a que la roba es desprengués, i perquè rodolessin els seus cossos nuus, mentre es miraven als ulls i es desprenia una infinita tendresa d’haver-se enyorat des de sempre.