SIGUES EL QUE VULGUIS SER EN MI...

 

De vegades, connecto la música del you tube a la cuina, mentre vaig fent feina. Després de la meva playlist, cosa que ja comença a posar-me nerviosa perquè sempre son les mateixes, i al final son moments i situacions i m’avorreix, així es que la música es va parar i Jorge Bucay al seu canal explicava aquest conte que em va semblar fantàstic, ell comentava al seu canal que li havia arribat aquest conte que tenia un final desastrós i que ell mateix havia transmutat per a un final del tot enriquidor. Així que ja fa dos dies que el penso i m’encantaria explicar-lo oralment però davant la impossibilitat de que algú tingui ganes que li expliqui un conte es a dir que vulgui escoltar-me em decideixo a traduir-ho. 

Sigues el que vulguis ser en mi… 

Feia un dia gris i trist a Camelot,  els carrers que altra hora havien estat plens de gent que traginava mercaderies per al mercat, ara eren deserts. 

Sa Majestat el rei Artur feia tres dies que jeia postrat al seu llit sense esma de sortir a la salutació diària o al passeig que feia per saludar la ciutat. El seu servent no es movia del seu costat a la cambra reial i a Camelot ja circulaven rumors de que alguna cosa no anava bé. 

Sir Callaghan, va entrar ràpidament a la cambra reial i li va preguntar directament al servent quin era el problema.

-Digui’m com és que sa Majestat no s’ha alçat en tres dies del llit?- el servent li respongué:-Diuen que esta malalt però l’han visitat tots els metges del regne, i cap dona amb la solució al seu mal, jo m’atreviria a dir si vós m’ho permeteu que  s’ha majestat ha patit un encanteri-.-Un encanteri?, i que feu que no crideu al conclau de bruixes del regne, vull immediatament les més poderoses!!- Senyor, molt em temo que no en tindríem prou, només hi ha dos possibilitats: una que portem a un home que va passar fa poc pel mateix i s’ha restablert però viu a dues setmanes i portar-lo seria extremadament difícil i potser no hi seriem a temps, i l’altra seria trobar una bruixa més poderosa que la que el va encantar, però sa Majestat la va fer fora del regne, fa temps i cap cavaller de la taula rodona voldria anar a cercar-la més enllà de la muntanya negra, ni travessar la foscor i la profunditat del bosc ombrívol. 

Sir Callaghan es va quedar pensatiu i digué,-hi aniré jo!- cridà al seu escuder i li digué que preparés l’armeria, els cavalls i l’avituallament per  tal d’emprendre el viatge  a trenc d’alba. 

Tan bon punt el sol despuntava el seguici de Sir Callaghan sortia del castell,  a galop anaren a cercar la profunditat del bosc i en un dia i mig, i després de només gaudir d’un breu descans per reposar forces van arribar a la cabana on vivia la Bruixa del Nord, la bruixa més temuda de les contrades, es deia que si et mirava als ulls et congelava el cor, i que si per una casualitat els seus dits llargueruts t’apuntaven et deixava immòbil com una estàtua. 

A mida que s’acostaven a la cabana, la sentor a putrefacte t’inundava les narius, però cobrint-se el nas amb la malla Sir Callaghan va continuar incansable fins arribar a la porta de la cabana. 

Pensava que el rei Artur li havia salvat tants cops la vida, era el seu fidel amic des que tan sols era un príncep i no hi havia prou sacrifici que pogués fer si així aconseguia que es revifes de la maledicció que l’havia incapacitat i ofuscat la claredat. Un cop a la porta i sense pensar-ho dos cops va obrir ràpidament la porta i va veure a la bruixa al costat del calder tot remenant amb un gran barrot de fusta, la bruixa es girà i mirà cap a la porta mentre deia:- qui gosa trair la meva pau amb la seva desitjada visitaaa!!!! Fugiu abans no us converteixi en gripaus!!!-. 

Sir Callaghan començà tot dient:- venim a demanar-te un excepcional favor sa Majestat el rei Artur resta moribund a la seva cambra, diuen que l’han embruixat, si us plau, només tu pots desfer aquest encanteri, fes-ho i m’encarregaré personalment que se’t remuneri com et mereixes, o demana el que vulguis, el que vulguis...La bruixa el mirà atentament i pensà que era l’home més atractiu del mon, era alt i fort i tenia uns ulls blaus immensos d’una profunditat esfereïdora. Aleshores digué:- Bé, si aconsegueixo i només si ho aconsegueixo salvar-li la vida al rei que em desterrà del regne vull casar-me amb vós- . Una esgarrifança va recórrer el cos de Sir Callgahan de punta a punta, però inspirà fort i digué:-d’acord, però partim ja no podem permetre’ns ni un minut més temorós de la salut del seu amic. 

La bruixa preparà els estris, les herbes, els beuratges i una bossa de ma de roba i sortí de la cabana seguida del seguici de Sir Callaghan, ell l’agafà amorosidament per  la cintura i la pujà al seu cavall mentre li deia a cau d’orella:-si heu de ser la meva esposa us haureu d’acostumar a ser tractada com a tal- la bruixa va abaixar la barbeta mentre confosa no sabia on havia deixat la seva mirada, desconcertada, esperà a que pugés Sir Callaghan per aferrar-se a la seva esquena. 

En arribar al Castell, Camelot n’anava plena de xafarderies, cóm podia ser que Sir Callaghan hagués portat de retorn la bruixa del nord!! Per l’amor de Déu! On s’ha vist això?. Però Sir Callaghan  tot ignorant  la gent es va dirigir ràpid pel pont llevadís, va ajudar a baixar la bruixa amb cura com si fos la reina més important del mon, i la va acompanyar fins a la cambra reial, en obrir la porta la Guardia reial en veure la bruixa va treure les espases, ràpidament Sir Callaghan desenbainà l’espasa, i cridà:- enrereeee! Ve a salvar al rei!!! No goseu fer ni un pas cap aquesta dona!!!-, la Bruixa val a dir que un pel tremolosa feu un pas endavant i mirà atentament les pupil·les de sa majestat mentre els metges allà combregats es miraven perplexes, de seguida la bruixa va treure de la bossa un beuratge, i una petita olla on va encendre unes herbes mentre recitava un poema i aproximava el fum de la petita olla al rostre del rei Artur:- Que la foscor densa que l’envolta i entel.la la mirada sigui una flama argent fosa en el temps i la distància, que es faci un cel clar ara i li retorni el seny i la mirada i que tot l’amor que ell ha donat li torni multiplicat sense cap interès que la justícia que li pertany de naixença- 

El rei Artur continuava adormit, mentre a un costat del llit jeia Sir Callaghan, i a l’altre la Bruixa. 

L’endemà tot just al primer cant del gall el rei Artur va obrir els ulls i cridà:-Tinc gana!!! Porteu-me menjar!!!-.Per primer cop la Bruixa dibuixà un somriure, el rei Artur s’incorporà i en veure-la crida:- Però que fa aquesta dona aquí!!! Per l’Amor de Déu, qui l’ha portada???- Sir Callaghan li respongué:- Us demano meu Senyor que no li falteu el respecte a la meva futura esposa-. 

-LA TEVA QUÉ????, PERÒ QUE DIUS CALLAGHAN T’HAS TORNAT BOIG PERÒ SI T’HE PRESSENTAT LES DONES MÉS BONIQUES DEL REGNE, LES JOVES MÉS RIQUES I PROMETEDORES, T’HAS BEGUT L’ENTENIMENT O QUÉ?- 

-Senyor, vós més que ningú  sabeu que les seves ordres per mi son inqüestionables però només hi ha una cosa a la que no puc faltar i és la meva paraula, li he promès desposar-la si així li salvava la vida i ho compliré-

La cara del rei Artur es va transformar, però després d’uns minuts meditant va dir:- esta bé, si així ho vols, et donaré els terrenys de dalt del turó i la cabana per tal que inicieu una nova vida. Quan vols celebrar la cerimònia?-

-Demà mateix- digué Callaghan. 

El rei cridà a les serventes i manà que preparessin la bruixa per la cerimònia, a l’endemà a trenc d’alba prepararien la capella del Castell per a la celebració. 

A la Cerimònia no hi va anar ningú, tampoc els carrers de Camelot s’ompliren de gent amb llorer vitorejant als nuvis, les serventes que havien preparat la bruixa reien a cor que vols de veure aquella dona a la que consideraven ridícula vestida de núvia, amb un cos vell i malgirbat. 

Després de la cerimònia, enfilaren el camí cap al turó, en silenci com si es tractes d’un enterrament enlloc d’un casori, en arribar a la cabana Sir Callaghan  prengué en braços la seva dona i l’entrà a la cabana i li digué, que aquella era la seva nova casa que la disposés al seu gust, que ell necessitava veure com es rendia la llum d’aquell dia abans d’entrar. Sir Callaghan s’assegué sobre una pedra a observar el cel mentre agraïa a Déu la salvació del seu amic. 

En entrar a la cabana va veure que ja era encesa la llar de foc i descobrí la silueta d’una dona jove d’unes corbes d’impacte, rossa que s’escalfava a la llar amb un vestit de gassa semi transparent, sensual i digué:- Qui ets tu, i on és la meva esposa???- com que la jove no responia digué més alt:- HE DIT QUE ON ES LA MEVA ESPOSA???- . La jove es girà i s’acostà a ell i li digué:- mentre tothom em temia, mentre m’humiliaven, em fugien, mentre he sentit a la pell i els ossos el rebuig de tanta gent tu em vas tractar com una reina,  la teva dona soc jo- Sir Callaghan la va mirar als ulls i la va reconèixer tenia als ulls una tendresa infinita i tots els somnis d’una nena petita a les pupil·les. La bruixa continuà:- De nit soc el que veus ara, i de dia soc la Bruixa del NORD, tria el que vulguis que sigui per tu, si de dia la dona jove per a que la gent t’envegi i de nit la Bruixa, o la Bruixa del nord de dia per a que et critiquin i la jove pel teu gaudir de nit. 

Sir Callaghan va sentir que el cor li sortia del pit i li digué sigues qui vulguis ser!! Que per mi esta bé- i així va ser com Sir Callaghan va veure la seva esposa com la dona més bella del mon fos el que fos el seu aspecte i a qualsevol hora del dia.