MISSATGE DINS D'UNA AMPOLLA

 MISSATGE DINS L’AMPOLLA. 

Començaré explicant la diferencia entre l’alegria i la felicitat, l’alegria es un estat d’ànim que tenim algunes persones innat en la personalitat i el caràcter mentre que la felicitat cal buscar-la o anar a buscar-la no pas com un estat permanent sinó acceptant que son moments puntuals per recordar, però com a mínim hi haurien d’haver alguns, o que la vida fos una mica semblant al que esperaves quan la somiaves de petita. Dit això soc alegre sí, soc feliç no. 

Si arribes a aquest buc meu que ja fa temps que navega a la deriva de la xarxa, intentaré dir públicament el que sento, no és gaire diferent d’altres confessions que he fet a llarg de la meva trajectòria literària, la petita diferencia es que aquest cop no es un recurs literari es la veritat. 

No puc dir aquí el teu nom, no vull crear-te problemes però se que entendràs la meva senyal. 

Te amo, des de el primer dia, i a totes hores, i et penso i et somnio, i ets el primer del dia en fer-me somriure i l’últim. Però no sé com acostar-me a tu, m’imposes molt saps? O potser penso que en el fons de mi em sento indefensa i vulnerable davant teu, i no això no és cap qüestió d’orgull es una qüestió de pànic i de reconèixer que no ha passat res i em fa por que així serà per sempre. Em quedo amb tantes ganes d’explicar-te mil i una coses es com si tingues una font d’aigua clara i fresca al davant i no puc acostar-me a beure, es un desafiament més que un repte. 

Els canvis que haig de fer no son ràpids ni fàcils però els haig de fer i no trigaré gaire en fer-los, ja veus ara soc jo la que et diu que  aquesta història val la pena de viure-la de la forma que sigui però almenys parlar-ne, no vull quedar-me amb això per sempre i que anem repetint la mateixa lliçó els dos. Voldria que aquest cop ens donéssim  com a mínim l’oportunitat de parlar-ne. 

Vaig maquillada com una pepa perquè no em vegis les bosses als ulls de no dormir, passo d’esquitllentes vora teu perquè no em presenti ixis la tristezza, aquesta tristezza que m’acompanya i deixa estela al meu pas. 

No suporto més aquest dolor al cor, ni el pes 

Protegiré il tu cuore o sentirai una gravità permanente.