AL TEMPLE DE LA PLENA LLUNA-.

 

Al temple de la plena lluna,

S’apleguen espectres trencats en llàgrima.

S’ireix la mar de mitja nit

com la pell al pas de l’índex que el suscita.

Tremeix l’hora del somni.

Respires dolor dens

pels ullals de la vida,

I l’albires l’adeu d’un altre horitzó.