L'IMPULS A L'INFINIT

 

Haig d’armar-me de coratge amb la feinada que tinc, hauria ja d’estar llegint un manuscrit d’una persona a qui li fa il·lusió que hi digui la meva, certamen literari al canto que hi haig de participar sí o si que m’ho han donat directament, i és una senyal ah més si guanyes! M’agafo un dia secret per celebrar-ho!. D’altra banda en Carles m’ha posat data obligatòria d’entrega de tria de poemes que ben aviat serem al teatre de nou!!!. M’anirà bé estar centrada en tot  i ni sé d’on treure el temps. Tant de bo no calgués dormir! Jajaja.

Haig d’escollir poemes del meu primer llibre així que i m’encantaria llegir algun poema amb la cançó que vull avui, però massa em temo que la gent no sentiria ni una paraula!

Somhi doncs, del meu primer llibre “de blanc setí”

Ofrenar el cos obert, 

cloure les portes de l’ànima i afermar-se amb les urpes a una esquena per no esllavissar-se al buit. 

La pell per ésser clam, i la carn per ésser vida. 

Tremir en l’ascens aràcnid que conquereix les sines. 

En l’orb, la mel que ens impulsa l’avenç. 

Morir uns segons només

mentre els poltres han perdut les brides. 

La fi de l’existència en la terra per impulsar-te al clímax de l’infinit.