ABSÈNCIA

Ja fa algun temps que conec a en Roger Subirana, compositor vilafranquí amb el que vam coincidir en un acte, en aquell moment tocava aquesta música al piano, em va impactar i se’m queien les llàgrimes, una companya poeta em va dir perquè plores i li vaig dir perquè extreu la bellesa del mon. Perquè enalteix la vida i les emocions i perquè explica els sentiments amb notes. Ell per la seva part em va autoritzar a emprar la seva música en els meus recitals.

Tendim a pensar que les ments brillants viuen lluny, i jo aquell dia vaig descobrir que a cada racó de mon n’hi ha una. 

Una llum brilla més forta al costat d’una altra, i així il·lumina el mon. Aquella potencia que es percep en l’ambient i en el paisatge obre els camins tancats per la foscor.

Vivim amb els ulls velats, amb l’ansietat de la cursa desenfrenada d’assolir els somnis i els objectius i obviem que mentre camines t’envolta el més bell  paisatge, que un viatge es un mestratge que et fa millor.

Avui mirava el cel des de la finestra de la feina i tenia unes ganes boges de tornar-me’n a ell.

Sentir el vent i el cel i volar per fi volar, tot i que ara em toqui cosir-me les ales, tant cíclic tot plegat i tan igual.

De sobte després del silenci, del neguit, de la tristesa més absoluta te’n adones que t’has impulsat tot i que pensaves que no tenies esma i estàs preparada per ser l’àliga que estaves destinada a ser, mentrestant al pla real i físic passes per la vida de la resta sense pena ni glòria.

Tot plegat visc entre dos mons.