MÉS ENLLÀ DE LA MEVA VIDA, MÉS ENLLÀ DE LA MEVA MORT.

 

No et veig enderrocant tot un castell d’amor.

Per creuar aquest boscam ombradiu, impenetrable,

d’àlbers frondosos, pins estirats, i rostoll

als tres  viaranys conductors de somnis:

L’un esbiaixat,

eterna circumval·lació farcit d’incitacions furtives.

De sallents de rialles, secrets, i plors tènues

aliança nítida.

Sembla que volgueres l’últim

els cossos nuus a les fosques, trepidants i sigil·losos,

maldestres per descordar-se

tot ataüllant l`esguard dels mussols, el dit a la boca.

Proclama els dos primers

Perquè no vull pessigolles als llençols,

Ni el primer Café, ni carícies a l’horitzó.

Jo l’estimaré sempre mestre,

més enllà de la meva vida, més enllà de la meva mort.