FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNEA, CHRISTINE DROUILLARD I BRAM AUDÉ

A finals del mes de Juny, vam aprofitar per fer una escapadeta de cap de setmana al sud de França, fa molts d’anys que hi anem per un tema personal, el cas es que i com sempre vam passar un dia a Bram, es un poblet relativament petit però amb una oficina de turisme prou gran, per a la meva sorpresa així com altres vegades m’he entès perfectament aquest cop la cosa va ser un pel més difícil. En arribar a l’hotel, entro a recepció i dic:- va començare amb anglès i  dic allò tipic de: - good evening! Do you have 1 room for a two persons with a child tonight?- La noieta se’m va quedar mirant I em va dir:- one moment- I es va dirigir a una dona d’edat avançada que em va dir directament:-que nessesita? I li vaig repetir si … disponen de 1 habitacion para dos adultos y una niña para esta noche por favor?:- I em va dir:- si- li vaig entregar el dni I mentre feien la reserva l’Heura que no parava quieta amunt I avall del Hall, tocant les máquines, la nena que marxava cap al carrer I dic:- Heura! Aspetta un áttimo!!!- (Ostres en italià) aquelles dones es van mirar com dient:-I aquesta al final d’on és?amb lo fácil que era dir:-pour dormir ici si vous plaid ? 1 nuit, 3 persons. No se perquè de vegades trio el camí difícil de les coses.

El cas es que a l’endemà vam tornar a BRAM, vam donar una volta pel poble i com que l’oficina de turisme era oberta vaig decidir entrar a veure que podíem visitar, el cas es que després de dinar una pizza estranya ( només a mi se’m pot ocórrer demanar pizza al sud de França) es com menjar sushi del Guissona de fet, vam arribar al Parc des Arts, un Parc ombrívol i preciós on no  només combinava els típics entreteniments per la canalla com ara balancins i tobogans sinó que en un raconet hi havia una cabina de llibres on la gent podia deixar els llibres que ja havia llegit i prendre’n de nous, quina enveja sana em va fer l’iniciativa, vaig entrar i vaig veure un de Ken Follet que no havia llegit ! i el vaig prendre de seguida tot pensant que estaria en anglès, vaig asseure’m a un banc a l’ombra al costat de la font per a descobrir que estava en Alemany i clar a tant no arribo ! així que em va tocar desar-lo on estava.

 

A la part més frondosa del Parc hi havi auna exposició fotogràfica de Crhistine Douillard,

«  Vague à l`âme »

La Col.lecció tracta sobre la melangia, l’ombra, la penombra i talment els records que a voltes ens sorprenen i ens obren la porta a uns instants de felicitat, vaig fer moltes fotografies però no li fan justícia a la seva web de la que en podeu gaudir als enllaços, vaig pensar en els meus cosins a la riera, i qui sap si algú més i jo tot contemplant el mar obert.