FES SONAR EL TEU CRIT BÁRBAR SOBRE ELS SOSTRES DEL MON.

Aquesta és una tria personal de la pàgina “imparables del S.XXI”  que m’ha abellit contestar segons les meves percepcions. És una tria personal del Manifest poètic de Lawrence Ferlinghetti

Per a què serveixen els poetes en èpoques com aquestes?

 És precisament en les èpoques fosques absents d’esperança, que el poeta ho impregna de llum, que la reflexió de la poesia insta al moviment i la paraula viva és el detonant de les accions a encendre la llum per seguir el camí.

Quina és la utilitat de la poesia?

 La poesia és útil per discernir el mon, per comprendre’l, per canviar-ne la percepció, per esclarir les cabòries, extreure’n l’ofec, per expressar el que els silents no poden, per reprendre el camí a l’acceptació d’un jo mateix o d’un tot. 

Decideix si un poema és una pregunta o una declaració, una meditació o una protesta n’és inherent en la lletra que s’impregna, la intenció, i resta latent a cada vers el  seu significat, és la paraula emprada qui determina cada intenció que sorgirà.

Lluita per recobrar la innocència de l'ull de la infància

 No podràs retornar a la innocència, però si visites els llocs estimats,  sortirà al bell mig de la bromera del record la imatge de qui eres, que et perseguirà i t’ofrenarà la visió d’un  ull d’infant que s’espanta, o que ardit s’enfronta a les conseqüències. 

Com un budista, escolta el ritme de la teva pròpia respiració.
Baixa la veu i parla des del teu pit, no ho facis a través del nas.
Quan llegeixis teus poemes, no tractis de trencar els vidres de les finestres del barri veí.

 Mussita la passió des de les entranyes, i fes que la poesia surti del teu fossar com una oració que t’ajuda a creure que es complirà un desig.

Escolta als cantants folklòrics del passat i del present que són els veritables poetes del cant

La música que parla de la teva vida i de l’entorn, i t’ofereix el temps que estàs escrivint i et situa en el context de la línea temporal que t’ha tocat viure.

Sentiràs cada lluita. 

La teva vida és la teva poesia. Si no tens cor escriuràs poemes sense força.

De la mateixa manera que el cor batega, has de fer bategar la ment del lector, pots emmirallar-te i disfressar la lletra en bonics teixits de cel, però la paraula clara, trenca el tel de la imatge i sotmet a l’atenció màxima aquell que comença a significar el poema, i el farceix amb el pensament del seu jo.

Persegueix la literalitat de la imaginació. Com més concret, més poètic

Cada detall del teu mon, compta, perquè la poesia és quàntica, i només deixes l’engruna per a recórrer un camí inacabable. 

Imagina llargs pensaments en breus oracions, esculpeix la lletra, modela-la, treballa en l’ofici de la brevetat que n’és prova del domini del llenguatge. 

Si aspires a ser un poeta no pensis que els subterfugis del pensament són poesia. Tres línies qualssevol no fan un haikú.

Es necessita una epifania perquè es produeixi

Condensar l’objectiu dins teu, planejar per sobre del cel d’una situació i llançar-se en picat com un volto tot  perseguint la presa, i concentrar-ne la passió, tot arrodonint  la conclusió per a ser un pensament perfecte. 
486sfNAW;~