DE L’ART, DESLOCALITZACIONS I LÚS DE LA PARAULA

DE L’ART, DESLOCALITZACIONS I LÚS DE LA PARAULA

Ja fa algun temps, que en parlàvem, un amic fotògraf i jo i ens exclamàvem del poc suport que rep la cultura, si tenim en compte que l’art no es pot deslocalitzar, si bé hi ha disciplines universals d’altres no ho son tant, la poesia, per exemple, sense anar més lluny –la meva – és poesia catalana escrita i pensada per a catalans i és precisament aquesta màgia la que ens fa connectar amb un escrit i multiplicar la percepció per fer-la nostra. La poesia com l’art s’impregna de partícules petitíssimes de l’aire que respires, dels paratges que veus, dels camins que trepitges, de les persones amb les que et creues a la vida, o dels amors que no van ser. S’impregna de tu i de la teva visió del mon, de les teves experiències vitals i d’aquelles que et transmuten, la poesia explica allò que callaria en un altra circumstància i l’expresso en codi. Sinó no s’entén que el poema “ERO”  l’inclogués en l’antologia de donzelles de l’any 2000 in memoriam d’una experiència que em va canviar la vida, i la percepció de les relacions laborals, La poesia i L’ero, m’han ensenyat a advertir l’ús de la paraula, a descobrir-la enmig de les línies a desxifrar codis, i avui pensava que de la mateixa manera que la paraula m’instiga a somiar quan és un vers, un relat, una història també m’abat quan és un discurs buit de contingut. Algú deia que els polítics son poetes, quina mala reputació pels segons, perquè ara descobreixo els discursos cecs, sí, com persones amb les còncaves dels ulls buides, que no diuen res, una ornamentació inútil, i no tenien dret, cap dret, jo creia profundament en la paraula malgrat saber que una poesia és un desig no acomplert, o un reconeixement a una situació o algú particular. M’han fet malfiar-me’n, i en quant a la poesia no sé si mai l’avorriré prou. De moment vaig passant per les fases d’altres per les que jo he passat, cadascú fa la seva evolució i jo no sóc ningú, Tan sols algú que amava profundament la paraula i es sent abatuda pel seu mal ús. D’altra banda i reprenent les deslocalitzacions és d’un dolor insofrible que a sobre que et prenen la feina intentin convèncer de que és el millor, aquesta és una doble traïció, o triple perquè aquells que se suposa t’han de defensar, ja t’han traït un cop; amb la paraula i el segon és en la constatació que s’han enriquit amb gent com tu.