DIVAGACIONS


Avui t’ho deia, recordes?, estic en aquell moment on tanques els ulls per no suportar el vertigen del gir i desconeixes l’illa deserta on anirà a parar el que queda del cos. Observes com el caos fa levitar els elements i la força centrípeta t’estavella mil cops per salvar-te en l’últim esglai i m’encantaria pensar que això te una llum al final, però no l’acabo de veure. Es diria a simple vista que les coses evolucionen favorablement i sense canvis, però això també es diu d’un estat de coma i no representa cap esperança per ningú, o potser si, per aquell que s’aferra a la vida amb totes les seves forces. I a sobre hi ha la llosa de plom adherida al tòrax i l’ofec intermitent que m’assetja  i pel qual m’haig de repetir que es respira en tres temps. Ja ni sé d’on venia el dard que m’ha atestat directament a l’ull de la ment i que no hem permet veure. I després la coïssor i una visió velada que em fa veure la vida com aliena, com si filmés una pel·lícula d’una vida on hem sento un hoste. 

Comentaris

  1. Per evolucionar, hi han d'existir els canvis....si no ,el coma és etern !
    I un , ha de ser el protagonista d'aquesta pel·lícula , perquè els canvis siguin favorables.....ànim !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars