ESCLAVES
Com és que, a més
traginadores de solitud
esclaves de llast
d’insomni,
son més vilment
maltractades
per aquests roïns
senyors dels destins?
Cóm es que, a més
impertèrrit el mur
Tota la llet d’amor
quallada,
Més reben a mans
l’esquitx de sang del fuet?
Cóm és?
Teniu el deure cavallers
aliats de l’atzar
de sargir cada
oberta nafra supurant
la maleïda pèrdua
del anys i el temps
conjuminats a
ofrenar als altres la vida.
El sagrat deure de tot cavaller, i de tots plegats, d'escampar l'amor. Que la mort ja fa, indefallible i pertinaç, el seu camí.
ResponEliminaAI! Ara m'has deixat sense paraules! jajaja. moltíssimes gràcies.
ResponElimina