UN VENT IRAT DE PANDORA.

Eufòrica d’impuls de vol

d’esquenes a la finestra

del verí, glop a la gola

has begut per indigent de carícia.

Per més que,

de l’avorriment, la repetició perjuraves

-no en beuré mai més-

i de la valva paraula

t’agita el vent irat de Pandora

l’última evidència que s’ha fos

del fons el verd.

Que compacta, i didàctica

aquesta meva tristesa tan fonda.