UNA DEVESA D'ARGENT






Ets l’escullera on van a morir les meves onades.

L’arpa que sadolla l'instant meu.

Devesa d'argent reflectida a les pupil·les.

Una densa bromera d'impossibilitat,

l'escuma fosa després de la succió,

una pluja en silenci tot llampegant al pit

i la tenebra trencant-se per fer-se jorn.

Comentaris

Entrades populars