UNA DEVESA D'ARGENT
Ets l’escullera
on van a morir les meves onades.
L’arpa que
sadolla l'instant meu.
Devesa d'argent
reflectida a les pupil·les.
Una densa bromera
d'impossibilitat,
l'escuma fosa
després de la succió,
una pluja en
silenci tot llampegant al pit
i la tenebra
trencant-se per fer-se jorn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar la teva empremta?