FUGIDA
Una miríada de desitjos et torturen,
atiada per l’horror t’aviva la llum
ets el blanc del feix que t’apunta
mires pel pany, i corres
duus als peus el vent de la fugida
per adonar-te que t’acull la flama per fer-te
cendra, sandra que tant s’addhiu al teu nom.
Interessant el joc de paraules cendra-Sandra, que aporten ritme al poema.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Olga, el so fonètic de: Sandra en anglès és: (Cendra).
ResponEliminaFlama, llum, cendra, cremar per il·luminar i córrer per ser.
ResponEliminaLa Sandra es fa cendra, la fugida ha de ser a la Fageda.
ResponEliminaFita
Gràcies Xavier, la Cendra ha fugit molts cop a la Fageda, sobretot la de'n Jordà.
ResponElimina