ABRIL.

De la vida i la mort.

De vegades el vent m’aviva les llàgrimes, i no es que sigui precisament una dona trista, però reconec que fa molt temps que van apaivagant-se les il.lusions, les que no expliques a ningú. Potser els canvis sobtats, i la mort que fa un temps que s’intal.là al si de la meva família i amistats m’ha segat algunes coses. Com si tot s’hagués aturat, uns dies, mesos, i hagués trencat en mil bocins els meus “per sempres” i els “de sempre”. El 26 d’abril celebro la vida, i el 27 d’abril recordaré la mort de la sheila i això sera per sempre. Però no sé perquè em sorprenc a mi mateixa emocionant-me encara amb les petites coses, com si a pleret m’anessin retornant l’agudesa i la capacitat d’albirar la bellesa al meu voltant, serà cert que quan més mirem a terra t’envien un àngel?.